Al llegir aquesta novel·la te n'adones del que relament és importnat en la vida. I és que has de gaudir del present, perquè pot ser, fages viatges al passat a una època remota quan menys t'ho esperes.
En aquesta novel·la Sara, la protagonista, en complir 16 anys se n'adona que a la seua família hi ha un gen de més: viatjar al passat. Aquest gen comença a funcionar quan és cumpleix 16 anys, i cada vegada va augmentant d'intensitat, es va augmentant el temps d'estada al passat fins que finalment deixes de viatjar i et quedes al passat per sempre, açò és el que li diu son pare quan Sara compleix els 16 anys.
Sara al principi no s'ho creu, però poc a poc, va vivint viatges al passat que la fan canviar d'idea. Recull informació sobre l'època on es troba, i sí, pareix que el seu gen és molt fort, arriba fins al 1527. Amb ajuda del pare Emili, els seus pares i la seua iaia, Sara aconsegueix lluitar contra totes les seues pors i a tots els problemes que se li plantegen al passat i al present. I dic la seua iaia, perqué Sara descobreix que ella viatjava només 9 anys enrere que ella, aleshores devía d'estar al 1527, i desprès de buscar-la, finalment la trova, i aquesta de seguida li ofereix el seu suport.
Però per viatjar al passat, no hi pots anar vestida amb la teua roba del present, o amb una llanterna a la mà, sinó que hi tens que anar preparada. Abans de viatjar notes com un pessigolleig a la panxa que és el que t'avisa per a que et preprares.
Per anar preparada per a viatjar hi fan falta dues coses, roba de l'època on viatges, i el més important, un lloc de pas. El lloc de pas és molt important perqué és el lloc on desapareixes en el present i apareixes en el passat. Has de saber molt bé triar, perquè pot ser, el lloc que tries, al passat no hi existeisca i aparegues en mig del carrer, o fins i tot dins l'aigua del mar.
Sara, tria La Seu de Gandia. La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens de la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engradiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. Se situa a la Plaça Major, la façana sud recau a la plaça dels Apòstols, de la ciutat de Gandia.
Al passat, Sara, es troba amb molts problemes. Per example, durant el segles XVI les dones estaven molt poc considerades, i molts homes de gran poder pensaven que podien aprofitar-se d'elles. Per example, El rei Carles V va prohibir a les dones ser farmacèutiques. També apareix el personatge de l'alguatzir, un home amb poder al qui tots temen, i que moltes vegades intenta aprofitar-se de Sara. Però el que més fa temer Sara durant els seus viatges són els pirates. Aquest pirates la segresten, però aconsegueix escapar quan torna al present.
Quan recull informació sobre el 1527, apren moltes coses de l'època com per example, l'heretgia que és una doctrina considerada contradictòria als dogmes establerts per l'Església Catòlica. Per als catòlics, si una doctrina era herètica, cal condemnar-la i perseguir els seus adeptes. La Inquisició era carregada amb aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir l'interdicció bíblica de matar. En la història del catolicisme hi han hagut molts tipus d'heretgies: des de l'edat antiga, a les medievals i a l'actualitat. Les de l'edat antiga s'originaven quan un jerarca de l'església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica.
I també sobre l'Inquisició que estava relacionada amb l'heretgia. I sobre Sant Francesc de borja.
Però al present també li esperen molts problemes, i és la seua relació amb Alex. Sempre ha de mentir-li, i sempre li trau excuses i tot per culpa dels seus viatges. Finalment va adonant-se que la seua relació va avançant molt seriosament i si no li ho conta haurà de seguir mentint-li i traguent-li excuses per tot.
Què fa? Li ho conta? Millor no..., pensarà que està boja,. Però... i sí confía en ella com per a no enfadar-se de les seues mentides i de les seues excuses, potser... nosé, potser la crega. Qué fa li ho conta, no li ho conta? Quin embolic!
Però finalment, decideix contar-li-ho. Què passarà entre ells? La creurà o no? Bé si vols saber la resposta hauràs de llegir-te el llibre, jo no hi puc desvetlar més.
Temes relacionatas:
Al llegir aquesta novel·la te n'adones del que relament és importnat en la vida. I és que has de gaudir del present, perquè pot ser, fages viatges al passat a una època remota quan menys t'ho esperes.
En aquesta novel·la Sara, la protagonista, en complir 16 anys se n'adona que a la seua família hi ha un gen de més: viatjar al passat. Aquest gen comença a funcionar quan és cumpleix 16 anys, i cada vegada va augmentant d'intensitat, es va augmentant el temps d'estada al passat fins que finalment deixes de viatjar i et quedes al passat per sempre, açò és el que li diu son pare quan Sara compleix els 16 anys.
Sara al principi no s'ho creu, però poc a poc, va vivint viatges al passat que la fan canviar d'idea. Recull informació sobre l'època on es troba, i sí, pareix que el seu gen és molt fort, arriba fins al 1527. Amb ajuda del pare Emili, els seus pares i la seua iaia, Sara aconsegueix lluitar contra totes les seues pors i a tots els problemes que se li plantegen al passat i al present. I dic la seua iaia, perqué Sara descobreix que ella viatjava només 9 anys enrere que ella, aleshores devía d'estar al 1527, i desprès de buscar-la, finalment la trova, i aquesta de seguida li ofereix el seu suport.
Però per viatjar al passat, no hi pots anar vestida amb la teua roba del present, o amb una llanterna a la mà, sinó que hi tens que anar preparada. Abans de viatjar notes com un pessigolleig a la panxa que és el que t'avisa per a que et preprares.
Per anar preparada per a viatjar hi fan falta dues coses, roba de l'època on viatges, i el més important, un lloc de pas. El lloc de pas és molt important perqué és el lloc on desapareixes en el present i apareixes en el passat. Has de saber molt bé triar, perquè pot ser, el lloc que tries, al passat no hi existeisca i aparegues en mig del carrer, o fins i tot dins l'aigua del mar.
Sara, tria La Seu de Gandia. La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens de la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engradiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. Se situa a la Plaça Major, la façana sud recau a la plaça dels Apòstols, de la ciutat de Gandia.
Al passat, Sara, es troba amb molts problemes. Per example, durant el segles XVI les dones estaven molt poc considerades, i molts homes de gran poder pensaven que podien aprofitar-se d'elles. Per example, El rei Carles V va prohibir a les dones ser farmacèutiques. També apareix el personatge de l'alguatzir, un home amb poder al qui tots temen, i que moltes vegades intenta aprofitar-se de Sara. Però el que més fa temer Sara durant els seus viatges són els pirates. Aquest pirates la segresten, però aconsegueix escapar quan torna al present.
Quan recull informació sobre el 1527, apren moltes coses de l'època com per example, l'heretgia que és una doctrina considerada contradictòria als dogmes establerts per l'Església Catòlica. Per als catòlics, si una doctrina era herètica, cal condemnar-la i perseguir els seus adeptes. La Inquisició era carregada amb aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir l'interdicció bíblica de matar. En la història del catolicisme hi han hagut molts tipus d'heretgies: des de l'edat antiga, a les medievals i a l'actualitat. Les de l'edat antiga s'originaven quan un jerarca de l'església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica.
I també sobre l'Inquisició que estava relacionada amb l'heretgia. I sobre Sant Francesc de borja.
Però al present també li esperen molts problemes, i és la seua relació amb Alex. Sempre ha de mentir-li, i sempre li trau excuses i tot per culpa dels seus viatges. Finalment va adonant-se que la seua relació va avançant molt seriosament i si no li ho conta haurà de seguir mentint-li i traguent-li excuses per tot.
Què fa? Li ho conta? Millor no..., pensarà que està boja,. Però... i sí confía en ella com per a no enfadar-se de les seues mentides i de les seues excuses, potser... nosé, potser la crega. Qué fa li ho conta, no li ho conta? Quin embolic!
Però finalment, decideix contar-li-ho. Què passarà entre ells? La creurà o no? Bé si vols saber la resposta hauràs de llegir-te el llibre, jo no hi puc desvetlar més.
Temes relacionatas:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada