La Veu

Una noia de uns 17 anys a la que li diuen Joa(Georgina) pateix la mort del seu pare, aquest fet va fer que la mare de Joa caigués en una gran depressió és suïcidà penjada amb una corda.
Aquest fet aïllà un poc a Joa dels amics i fa que el seu germà Miquel estigi més pendent d’ella. Joa se’n va a viure amb sa tia però la veritat es que no li agradava així que decideix anar a estudiar a Barcelona en un pis ella sola, el seu germà Miquel l’ajuda a pagar se’l.
La Joa necessitava un treball així que coneix un home(El Medina) que li demana fer cintes de àudio enregistrant les conversions dels demés per poder fer una sèrie de alumnes, ella fa les gravacions al seu institut però el conserge descobreix els micròfons i els magnetòfons, els professors per por a que descobreixen cosses d’ells que han dit compromeses ho deixen estar però la directora vol saber qui ha sigut i crida a la policia
El Jordi és un noi al que li agrada fer psicofonies, però ell diu que els morts no li fan cas i necessita una persona molt sensible que ser visca de “antena”, i agafa la xica que li agrada la Joa que Jordi descobreix que fa psicofonies involuntàries quan graba les conversacions, en aquestes psicofonies els esperits li diuen que morirà ofegada com la seva mare. La Joa pensa que és un broma però després és pensa que és veritat i és torna un poc botja.
Jordi que sap que Joa és una excel•lent “antena” intenta portar-la al cementeri però la Joa ni se’n adona perquè està en shock, quan hi estan al cementeri la Joa torna a la normalitat i li diu a Jordi que se’n vola anar a casa i se’n va corrents però s’adona d’on està i és posa molt nerviosa i és desmaia, al que Jordi és posa molt nerviós i la deixa allí tirada i se’n ix per la finestra. Vídeo: