PIRATES DE LA MARJAL.

PIRATES DE LA MARJAL.
Aquesta historia trata d’un xic orfe, que viu prop de l’Albufera , i viu i és criat per la seva tia a una barraca vella on havia viscut la seua família. Un dia, després de que el mercat já era tancat, el fill del Pigat, guaita d’amagat, com si fos un pirata de la marjal. Aqueixa mateixa estona, els pirates de la marjar assaltaren el port de Catarroja. Al nostre protagonista, Pigat, el descobrí un veí seu, Nofret, i es disculpa. Tothom sap que el fill de Nofre era un dels bandits, i no feien més que fer-lo bromes i fer-lo enrabiar.  El xiquet, va ser convidat a pujar a l’albuferenc, i comprova com tots coneixen als pirates, però els amaguen.  En aquell  mateix moment, el Pigat, va ser ben tractat allí, i volia i somiava en fer-se pirata. El retorn de la llegenda dels pirates no va ser d’agrado per al capità general, que de immediat envía soldats al llac i els seus voltants. La Devesa, per aquells temps, també s’havia convertit en un niu de convertit en un niu de contrabandistes. El més destacat, per com parlava, i les aventures que pot albergar un lloc com l’Albufera, és Radael Bolufer , “Mitjafiga” de malnom. Una tranquila nit, Pigat, és testimoni de l’assalt als contrabandistes per part dels pirates, que reparteixen el botí entre la gent del llac. Mitjafiga, i altres afectats per l’assalt d’acord amb les autoritats, contractem a gent del llac, perquè acompañen als soldats en les guàrdies, que continuen sense fer-se amb els roders. Els pirates, a la darreria de gener, s’atreveixen a despullar a un estranger que s’havia volgut quedar de nit de cacera a una mata. Davant de l’escàndol, les autoritats ja no es refien de Mitjafiga, i comencen a actuar pel seu compte, fins i tot oferint recompenses. Pigat, un mati adverteix a Barbacana que està a punt de caure en un parany. Barbacana, se’n fuig amagant-se entre els canyars, es ahi quan li conta a Pigat el motiu del odi contra Mitjafiga; aquest s’havia apropiat de la terra de s’on pare, i el va dur, fins i tot, a la mort, en no poder pagar-li els interessos abusius d’un préstec. I aleshores Barbacana es va dedicar a segar arròs, fins que va tenir una brega ambu n capatàs a qui va clavar el corbelló. Va fugir lluny, al anar-li tan malament, va tornar a l’Albufera de caçador i percador furtiu. En temps de lleva, es va unir a uns furtius, i durant la repressió posterior els soldats n’agafaren molts, entre ells al Pigat, pare del xiquet, i a Barbacana quasi l’ofeguen. El xiquet, i el cap dels pirates, Barbacana, es fan amics, però la persecució dels soldats continua i hi ha algunes baixes per ambdós bàndols. Un dia que el xiquet esta comprovant que l’Albufera està crescuda, Barbacana ve fugint en barca dels soldats que han pres molts dels seus companys, el xiquet, l’avisa que les patrulles estan esperant-lo  a la Devesa, se’n puja a la barca i, quan pensaven que ja estava tot perdut, amb un sorprenent fort vent de ponent, Barbacana, en una maniobra, llança la barca a través de la gola del Perelló i s’endinsa cap a la mar. D’aquesta manera arriben a unes terres de parla estranya, on es quedarien a viure.
Aqui us deixe un video de l’Albufera.