Ulysses i el fantsama foraster

Aquest relat narra la història d'un rodamon, anomenat Ulysses, i una ànima en pena, Aquil·leu, que vol tornar al cementeri del seu poble, o a la seua Ítaca, com diria Ulysses.

Tot comença amb el nom d'Ulysses. Tot i que no és el seu nom vertader, se'l va posar perquè admirava molt el protagonista de l'Odissea, un llibre que va trobar a la paperera d'una escola i que li agradava tant. Tanta admiració era deguda a que Ulisses, el protagonista de l'Odissea, sempre estava intentant tornar a la seua pàtria, Ítaca, pero mai podia. Però Ulysses no tenia pàtria, perquè va haver de abandonar el seu poble per anar a la ciutat, a treballar, però no va tindre molt de èxit, i ara és un rodamón que vaga pels pobles i cuitats, sense destí. 
I en un poble, es troba amb una ànima en pena, Aquil·leu, i li roga que el porte al seu poble, amb tots els seus coneguts, que al poble en que estava enterrat actualment tenia el malnom de Aquil·leu el Foraster, i no sols era el malnom, sinó que també el trataven com a un foraster. Ulysses accepta el que li diu Aquill·leu, i fan camí cap al poble d'aquella ànima en pena.
En el viatge a la seua "Ítaca", li ocorren moltes coses a Ulysses, que té que anar amb les despulles de Aquil·leu, i sufreix atacs dels neonazis quan dorm a un parc, també el policía científic que l'acusa d'haver matat al de les despulles que portava, i una traïció amb Eulàlia Ferrer, l'assistenta en cap de l'hostal per a rodamons, que el tratava molt bé i amablement, però quan ja ho sabia tot d'ell, ja no volia saber res d'ell.
Ulysses sempre havia volgut tindre la seua "Ítaca", per a poder tornar alguna volta, com Aquil·leu, perqué la pàtria no és soles una bandera i un mapa, és la gent que coneixes, la llengua que parles, els malnoms de la gent del poble, que ha anat passant dels besavis als avis, dels avis als pares, i dels pares als fills...