Aquesta tria de histories reals de la postguerra (guerra civil espanyola) conta anècdotes tant positives com negatives. Però la majoria de les histories son tràgiques. Com la majoria de gent sap que la postguerra van ser temps difícils per a tot els ciutadans de una Espanya trencada en troços a causa de la dura guerra civil. El franquisme era el fet mes irrellevant. En els temps de guerra la gent no tenia quasi diners per a poder menjar. Personalment conec al autor del llibre perquè quan cursava 2n de la ESO en el institut Jose Segrelles tenia a Joan Olivares com a professor de matemàtiques. De totes les histories que hi ha en aquest llibre la que mes m’ha agradat a sigut, com no, Ultratge que conta una anècdota molt graciosa que li va pasar al autor d’aquest llibre. Tinc que dir que aquest llibre a sigut dels que menys m’ha costat llegir i un dels mes divertits a llegir.
Video:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ultratge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ultratge. Mostrar tots els missatges
diumenge, 16 de juny del 2013
ULTRATGE
Etiquetes de comentaris:
2012/2013,
curs 2012-2013,
llengua3,
solersananselmoa,
ultratge
diumenge, 17 de març del 2013
Ultratge
Ultratge narra les històries de la postguerra des del punt de vista de la gent rural. Explica
fets i històries de gent que la va viure. Allò de la postguerra era un temps
difícil per a tots. El fet més irrellevant era el franquisme. Però no només
narra històries dramàtiques, també hi han d'alegres. En aquells temps no hi
havia molt de diners per menjar i la gent malvivia per sobreviure. També conta
una història d'uns familiars meus. Històries del passat que molta gent va viure
i va sofrir. A poc a poc el franquisme s'anava acabant i la gent tornava a la tranquil·litat.
Cal destacar el fet de que les històries que es mostren són reals. També
expressa un sentiment de sofriment i de por, ja què et tenien completament
torturat i sense llibertat per expressar-te. En fi, tinc que dir que aquest
llibre m’ha arribat fins el cor.
Etiquetes de comentaris:
2012/2013,
llengua3,
ultratge,
vidalcerdàv
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

