Aire negre

Aire negre és una novel·la  que em vaig llegir d'una sentada una vesprada de primavera.
Laura Novo és una dona de cabells vermells que es troba en una clínica psiquiàtrica perquè no para d'escriure impulsivament el seu nom.
El doctor Moldes, arriba a la clínica, i la fa canviar.
Laura i el doctor poc a poc, van obrint-se més fins a arribar al punt  d'enfonsar-se en la por.
És una novel·la que abarca molts temes: misteri, amor, locura, terror...
El començament de la novel·la és totalment diferent a com finalitza, i això, per a mi, m'ha agradat molt.
L'autor, Agustín Fernández Paz, ha conseguit transmetre'm un poc de por, sincerament.
 Em sentia identificada en molts casos i la meua imaginació va començar a treballar sense control.
Les descripcions són molt bones, i a més passen en llocs coneguts i identificables.
El que més m'ha agradat del llibre és que no és gens predictible i està replet d'intriga.
També vull recalcar un poema que li envia Carles a Laura per a que torne a Galícia:



"Totes les cartes d'amor són
ridícules,
No serien cartes d'amor si no foren
ridícules.
També jo vaig escriure un temps cartes d'amor,
com les altres,
ridícules.

Les cartes d'amor, si hi ha amor,
han de ser
ridícules.
Però, finalment,
només les criatures que mai no han escrit
cartes d'amor
acaben sent
ridícules".

Aquest llibre el recomanaria a persones que els agrada el misteri i el terror.
Qui espera un relat ple d'acció, quedarà despagat, ja que el tema principal és el terror, no la acció.

He triar aquest vídeo, ja que en el relat, fa referència a una cova de Galícia, que segons un mite, és una de les portes de l'infern i que té gran rellevància amb el desenvolupament de la història.