Monopatins (skaters)

Skaters narra la història d'un adolescent, David, i d'una tutora, Sara. Els dos tenen problemes: David amb la seua família i Sara amb un xic que li agrada. Al llarg de tota la novel·la es veu el desenvolupament de la relació entre ambdos. Com David confia amb Sara, li conta els actes vandàlics que fa David amb una colla de xics als quals anomena ''amics''. Sara l'ajuda a reflexionar per a que canvie de comportament i millore com a persona i com alumne. Sara també li conta el seu problema a David. El problema de David és que son pare s'enfada amb sa mare perquè ell volia un fill i no una filla. El problema de Sara és que a ella li agradava una persona, però no s'atreveix a dir-li res. Després veu que s'equivocava. Els dos acaben bé i contents.

ULTRATGE

Aquesta tria de histories reals de la postguerra (guerra civil espanyola) conta anècdotes  tant positives com negatives. Però la majoria de les histories son tràgiques. Com la majoria de gent sap que la postguerra van ser temps difícils per a tot els ciutadans de una Espanya trencada en troços a causa de la dura guerra civil. El franquisme era  el fet mes irrellevant. En els temps de guerra la gent no tenia quasi diners per a poder menjar. Personalment conec al autor del llibre perquè quan cursava 2n de la ESO en el institut Jose Segrelles tenia a Joan Olivares com a professor de matemàtiques. De totes les histories que hi ha en aquest llibre la que mes m’ha agradat  a sigut, com no, Ultratge   que conta una anècdota molt graciosa que li va pasar al autor d’aquest llibre. Tinc que dir que aquest llibre a sigut dels que menys m’ha costat llegir i un dels mes divertits a llegir.

Video:

RESURRECCIÓ, Silvestre Vilaplana

RESURRECCIÓ

Silvestre Vilaplana

La resurrecció és un fenomen que es basa en el fet de tornar a la vida després d'haver estat mort. La resurrecció dels morts és una doctrina central de les religionsjueva, cristiana i islàmica. Pot referir-se o bé a la resurrecció de determinades persones, o bé d'una resurrecció de la humanitat. Segons aquestes creences pot tractar-se d'una resurrecció de la carn o d'una resurrecció de l'esperit o ànima de la persona.

D’aquest fet tracta el llibre. És un fenomen completament ficcionari,  encara que molta gent pense que és una forma de tornar a la vida , real.

Es pensa que el seu origen és de fa milers d'anys , en que les antigues religions celebraven anualment la mort i resurrecció d'Osiris, Atis, Mitra i altres déus.

En aquesta novel·la de ciència-ficció, apareixen dos tipus de personatges molt diferenciats: els que creuen en la resurrecció, bé siga per mitjà de la criogenització o bé per ritus o llegendes que fan tornar a la vida després de la mort. I els que no creuen en la resurrecció.

El primer és el Sr. William Fox, el qual vol fer tornar a la vida a la seua filla després d’haver patit un tràgic accident, per mitjà de la criogenització. Després tenim al doctor John Pearson que no creu en ella, ja que ell és basa en les seues investigacions teòriques sobre casos de resurrecció, els quals són molts d’ells farses. El doctor Pearson junt amb la doctora Isabella Verona, es posen al servici del Sr. Fox per investigar i  trobar com es ressuscita algú. La Dra. Verona, encara que no creu 100% en aquest tipus de miracles, accepta fer aquest treball perquè té la mateixa por que el Sr. Fox a perdre la seua, la qual té una malaltia de moment incurable. El Dr. Pearson accepta, ja que es veu obligat a fer-ho per a no perdre el seu treball com a professor en una universitat. Els costa molt investigar, però sobretot perquè a la vegada que aquestos busquen pistes i més pistes uns germans aliens a ells Bertran i Jonàs, marcats per uns fets que fan referència a la resurrecció, fan el possible per detindre’ls i parar les seues investigacions, inclús recorren al fet de matar. 

Qui aconseguirà el seu objectiu, el Sr. Fox o els germans?La resposta ja saps on la tens. 

És curiós pensar que la resurrecció és un fet que cal estudiar i investigar molt per saber-ne si es pot aconseguir, series capaç de fer-ho per salvar al que més vols? Inclús si posares en perill a tota la humanitat? El Sr. Fox, sí.

-Vídeo:
Ací vos deixe dos vídeos sobre els dos tipus de resurrecció:

Resurrecció per mitjà de la religiositat:



Resurrecció per mitjà de la criogenització:




 - Informació complementària:
biografia del autor

Aire negre

Aire negre és una novel·la  que em vaig llegir d'una sentada una vesprada de primavera.
Laura Novo és una dona de cabells vermells que es troba en una clínica psiquiàtrica perquè no para d'escriure impulsivament el seu nom.
El doctor Moldes, arriba a la clínica, i la fa canviar.
Laura i el doctor poc a poc, van obrint-se més fins a arribar al punt  d'enfonsar-se en la por.
És una novel·la que abarca molts temes: misteri, amor, locura, terror...
El començament de la novel·la és totalment diferent a com finalitza, i això, per a mi, m'ha agradat molt.
L'autor, Agustín Fernández Paz, ha conseguit transmetre'm un poc de por, sincerament.
 Em sentia identificada en molts casos i la meua imaginació va començar a treballar sense control.
Les descripcions són molt bones, i a més passen en llocs coneguts i identificables.
El que més m'ha agradat del llibre és que no és gens predictible i està replet d'intriga.
També vull recalcar un poema que li envia Carles a Laura per a que torne a Galícia:



"Totes les cartes d'amor són
ridícules,
No serien cartes d'amor si no foren
ridícules.
També jo vaig escriure un temps cartes d'amor,
com les altres,
ridícules.

Les cartes d'amor, si hi ha amor,
han de ser
ridícules.
Però, finalment,
només les criatures que mai no han escrit
cartes d'amor
acaben sent
ridícules".

Aquest llibre el recomanaria a persones que els agrada el misteri i el terror.
Qui espera un relat ple d'acció, quedarà despagat, ja que el tema principal és el terror, no la acció.

He triar aquest vídeo, ja que en el relat, fa referència a una cova de Galícia, que segons un mite, és una de les portes de l'infern i que té gran rellevància amb el desenvolupament de la història.

El retrat de Dorian Gray

Aquest relat comença amb la història del pintor Basil Hallward, l'home que pinta un quadre d'un jove encantador  i d'uns perfils de bellesa inexplicables,  anomenat Dorian Gray.
Basil Hallward es nega a exposar el retrat que ha fet de Dorian Gray, ja que diu que revela els seus majors secrets.
Basil presenta a Dorian al seu amic Henry, i es fan amics. Basil li envia el quadre enmarcat a Dorian, el qual te por de pedre pel temps la seua bellesa.
Dorian seguint el consell que li dona Henry de disfrutar de la vida acaba enamorant-se d'una jove actriu d'un barri, Silby Vane, i va a veurela actuar totes les nits.
Al poc temps Dorian deixa a Silby.
Un dia Dorian veu el quadre i s'adona de que cada vegada es fa més vell i a conseqüencia d'aço comença a fer maldats i mata al seu pintor Basil i amaga totes les pistes per a que ningú sàpiga qui l'ha matat i la gent pense que ja està de viatge com tenia previst.
Dorian és discriminat per molta gent, però més tard intenta ser millor aunque no ho aconseguix i el seu amic Henry li fa vore que cada u es com es i no pot canviar.
Al poc de temps Dorian mor per cuses desconegudes.

Vídeo:

L'estranya mort de Berta

El recent llibre que eh llegit és “L’estranya mort de Berta”.Aquest llibre ha sigut escrit per el escriptor valencià  Joan Pla que ens narra les aventures i desventures que pateix un xic gandià anomenat Ferran a conseqüència de la mort de la seua ex novia. Ell és veu obligat a fugir de la festa en que és trobava per la inseguretat dels seus amics ja que ells el van acusar de la mort de Berta.

 La seua fugida és cap a terres del nord on viu experiències impressionants buscant la manera de demostrar la seua innocència.

Ferran al llarg de la novel·la es trasllada molt de residencia ja que la policia el segueix de prop .Al llarg de tots els llocs que visita coneix molta gent amb qui fa amistat i fins i tot s’enamora d’una noia anomenada Irene.

De Ferran podem destacar la seua valentia i el seu ingeni a l’hora de canviar l’aspecte per a no ser reconegut però encara així el reconeixien alguns.

Webs interesants sobre l’autor:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Itineraris%20de%20lectura_documents/Pla.pdf
Ferran al principi de la seua fugida decideix anar cap al Montdúver, ací us deixe un video de aquesta bellíssima zona :

Els temps de Sara- Lucía Arenas

Al llegir aquesta novel·la te n'adones del que relament és importnat en la vida. I és que has de gaudir del present, perquè pot ser, fages viatges al passat a una època remota quan menys t'ho esperes.

En aquesta novel·la Sara, la protagonista, en complir 16 anys se n'adona que a la seua família hi ha un gen de més: viatjar al passat. Aquest gen comença a funcionar quan és cumpleix 16 anys, i cada vegada va augmentant d'intensitat, es va augmentant el temps d'estada al passat fins que finalment deixes de viatjar i et quedes al passat per sempre, açò és el que li diu son pare quan Sara compleix els 16 anys. 

Sara al principi no s'ho creu, però poc a poc, va vivint viatges al passat que la fan canviar d'idea. Recull informació sobre l'època on es troba, i sí, pareix que el seu gen és molt fort, arriba fins al 1527. Amb ajuda del pare Emili, els seus pares i la seua iaia, Sara aconsegueix lluitar contra totes les  seues pors i a tots els problemes que se li plantegen al passat i al present. I dic la seua iaia, perqué Sara descobreix que ella viatjava només 9 anys enrere que ella, aleshores devía d'estar al 1527, i desprès de buscar-la, finalment la trova, i aquesta de seguida li ofereix el seu suport.

Però per viatjar al passat, no hi pots anar vestida amb la teua roba del present, o amb una llanterna a la mà, sinó que hi tens que anar preparada. Abans de viatjar notes com un pessigolleig a la panxa que és el que t'avisa per a que et preprares. 

Per anar preparada per a viatjar hi fan falta dues coses, roba de l'època on viatges, i el més important, un lloc de pas. El lloc de pas és molt important perqué és el lloc on desapareixes en el present i apareixes en el passat. Has de saber molt bé triar, perquè pot ser, el lloc que tries, al passat no hi existeisca i aparegues en mig del carrer, o fins i tot dins l'aigua del mar. 

Sara, tria La Seu de Gandia. La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens de la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engradiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. Se situa a la Plaça Major, la façana sud recau a la plaça dels Apòstols, de la ciutat de Gandia.

Al passat, Sara, es troba amb molts problemes. Per example, durant el segles XVI les dones estaven molt poc considerades, i molts homes de gran poder  pensaven que podien aprofitar-se d'elles. Per example, El rei Carles V va prohibir a les dones ser farmacèutiques. També apareix el personatge de l'alguatzir, un home amb poder al qui tots temen, i que moltes vegades intenta aprofitar-se de Sara.  Però el que més fa temer  Sara durant  els seus viatges són els pirates. Aquest pirates la segresten, però aconsegueix escapar quan torna al present.

Quan recull informació sobre el 1527, apren moltes coses de l'època com per example, l'heretgia que és una doctrina considerada contradictòria als dogmes establerts per l'Església Catòlica. Per als catòlics, si una doctrina era herètica, cal condemnar-la i perseguir els seus adeptes. La Inquisició era carregada amb aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir l'interdicció bíblica de matar. En la història del catolicisme hi han hagut molts tipus d'heretgies: des de l'edat antiga, a les medievals i a l'actualitat. Les de l'edat antiga s'originaven quan un jerarca de l'església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica. 

I també sobre l'Inquisició que estava relacionada amb l'heretgia. I sobre Sant Francesc de borja.

Però al present també li esperen molts problemes, i és la seua relació amb Alex. Sempre ha de mentir-li, i sempre li trau excuses i tot per culpa dels seus viatges. Finalment va adonant-se que la seua relació va avançant molt seriosament i si no li ho conta haurà de seguir mentint-li i traguent-li excuses per tot. 

Què fa? Li ho conta? Millor no..., pensarà que està boja,. Però... i sí confía en ella com per a no enfadar-se de les seues mentides i de les seues excuses, potser... nosé, potser la crega. Qué fa li ho conta, no li ho conta? Quin embolic!

Però finalment, decideix contar-li-ho. Què passarà entre ells? La creurà o no? Bé si vols saber la resposta hauràs de llegir-te el llibre, jo no hi puc desvetlar més.

Temes relacionatas:

Premi de la novel·la juvenil a Lucía Arenas

Llibre

Biografía de l'autora

Video: 

PIRATES DE LA MARJAL.

PIRATES DE LA MARJAL.
Aquesta historia trata d’un xic orfe, que viu prop de l’Albufera , i viu i és criat per la seva tia a una barraca vella on havia viscut la seua família. Un dia, després de que el mercat já era tancat, el fill del Pigat, guaita d’amagat, com si fos un pirata de la marjal. Aqueixa mateixa estona, els pirates de la marjar assaltaren el port de Catarroja. Al nostre protagonista, Pigat, el descobrí un veí seu, Nofret, i es disculpa. Tothom sap que el fill de Nofre era un dels bandits, i no feien més que fer-lo bromes i fer-lo enrabiar.  El xiquet, va ser convidat a pujar a l’albuferenc, i comprova com tots coneixen als pirates, però els amaguen.  En aquell  mateix moment, el Pigat, va ser ben tractat allí, i volia i somiava en fer-se pirata. El retorn de la llegenda dels pirates no va ser d’agrado per al capità general, que de immediat envía soldats al llac i els seus voltants. La Devesa, per aquells temps, també s’havia convertit en un niu de convertit en un niu de contrabandistes. El més destacat, per com parlava, i les aventures que pot albergar un lloc com l’Albufera, és Radael Bolufer , “Mitjafiga” de malnom. Una tranquila nit, Pigat, és testimoni de l’assalt als contrabandistes per part dels pirates, que reparteixen el botí entre la gent del llac. Mitjafiga, i altres afectats per l’assalt d’acord amb les autoritats, contractem a gent del llac, perquè acompañen als soldats en les guàrdies, que continuen sense fer-se amb els roders. Els pirates, a la darreria de gener, s’atreveixen a despullar a un estranger que s’havia volgut quedar de nit de cacera a una mata. Davant de l’escàndol, les autoritats ja no es refien de Mitjafiga, i comencen a actuar pel seu compte, fins i tot oferint recompenses. Pigat, un mati adverteix a Barbacana que està a punt de caure en un parany. Barbacana, se’n fuig amagant-se entre els canyars, es ahi quan li conta a Pigat el motiu del odi contra Mitjafiga; aquest s’havia apropiat de la terra de s’on pare, i el va dur, fins i tot, a la mort, en no poder pagar-li els interessos abusius d’un préstec. I aleshores Barbacana es va dedicar a segar arròs, fins que va tenir una brega ambu n capatàs a qui va clavar el corbelló. Va fugir lluny, al anar-li tan malament, va tornar a l’Albufera de caçador i percador furtiu. En temps de lleva, es va unir a uns furtius, i durant la repressió posterior els soldats n’agafaren molts, entre ells al Pigat, pare del xiquet, i a Barbacana quasi l’ofeguen. El xiquet, i el cap dels pirates, Barbacana, es fan amics, però la persecució dels soldats continua i hi ha algunes baixes per ambdós bàndols. Un dia que el xiquet esta comprovant que l’Albufera està crescuda, Barbacana ve fugint en barca dels soldats que han pres molts dels seus companys, el xiquet, l’avisa que les patrulles estan esperant-lo  a la Devesa, se’n puja a la barca i, quan pensaven que ja estava tot perdut, amb un sorprenent fort vent de ponent, Barbacana, en una maniobra, llança la barca a través de la gola del Perelló i s’endinsa cap a la mar. D’aquesta manera arriben a unes terres de parla estranya, on es quedarien a viure.
Aqui us deixe un video de l’Albufera.

L'infern de Marta

Aquesta novel•la l’ha escrit Pascual Alapont i es narra la lluita d’una jove maltractada per salvar la seua vida. Es conta a través de Marta i Héctor, el maltractador, com va evolucionant un maltractador a al llarg d’una relació.

Al principi Héctor es posa a investigar tot el que pot sobre Marta,  i quan la coneix diu que ja es coneixen de quan eren xiquets però que ella no s’enrecordarà. Va inventant-se mentides per a anar captivant l’atenció de Marta, i al principi es mostra molt carinyos en tot el món, però aplega el dia del la primera agressió, açò succeeix en un discoteca i Marta ja no vol saber res més d’ell ni les seues amigues tampoc. Ell telefona contínuament i a la fi amb paraules dolces i una falsa història fa que Marta torne a caure en eixa mentida anomenada amor. Les amigues de Marta no el volen ni veure.  Ella presenta Héctor als seus pares i ell es mostra molt educat, carinyos amb Marta i conta algun que altre pla de futur. Ella va viure al pis de Marta i la tracta com la seua esclava, i les companyes de pis d’ella no aguanten més aquesta situació i se’n van del pis. Després de diferents escenetes en diversos llocs, Marta s’adona de que el que esta vivint no és bo per a ella i Héctor realment no l’estima, ella parla amb ell i ell no vol escoltar-la, se’n va de casa i quan torna intenta matar-la, menys mal que els seus amics en eixe moment van anar al pis, perquè si no arriba a ser així aquesta història tindria un final tràgic.
La història de Marta ara mateix la estan vivint moltissímes dones la món i moltes d’elles no denuncien per por o perquè estan cegues d’amor i pensen que és normal que l’home les humilie d’aquesta manera. Al final d’aquest llibre hi ha un estudi sobre el maltracte fet per Vicent Garrido i parla sobre el tipus de maltractadors i com es senten les dones. Recomane aquest llibre a tot el món, es especial a les xiques perquè crec que si el llegiu i algun caigueu en una situació així sabreu millor per on ixir.

Informació complementària:
- Guia pedagògica per a fer un taller de prevenció de la violència de gènere

- Una lectura recomanable: L’infern de Marta


 Vídeo:

Monopatins (Skaters)

MONOPATINS (SKATERS)

Skaters es un llibre que narra els fets de un jove (David) i el de la seua tutora d'escol·la (Sara). David ha descendit el seu nivell d'estudi en el ultim temps; i no te gens de gana per a estudiar.

Sara es preocupa per ell i intenta contacatar amb els pares i parlar amb ell.

Despres de unes quantes xarrades, fan amistat i David li conta a la mestra que els seus amics l'obliguen a fer coses que no vol; i que en el tema familiar la seua mare esta embarassada, però son pare no vol que tinga el xiquet i per això li pega.

Un dia, Sara rep una crida, resulta que era el seu novio i volia dir-li que tallaven que ella no es mereixia a ningú com ell. Sara va entrar en una xicoteta depressió i David va començar a espiar-la totes les nits, resulta que Sara anava sempre al mateix parc i s'asentaba en el mateix banc.

El final a mi particularment em resulta sorprendent, pero si voleu saber-lo deureu de llegir-se vosaltres mateixos el llibre.

Jo recomanaria aquest llibre a qualsevol jove d'aquesta edat mes o menys, es un llibre senzill de llegir i que no resulta pessat.

Monopatins (Skaters)

"Monopatins (Skaters)" narra l'historia d'un adolescent de 14 anys anomenat David, que es prou violent. 

Al principi, David es enviat al despatx de Sara, la seua tutora, per una amenaça que li fa a un company. I a partir d'aci, comensen a tindre confiança un en l'altre.

David li conta els problemes que te amb la familia, que s'ha mare esta embarassada i a son pare, que no para de beure, no li agrada això i li pega.
També li conta el que li fan fer els seus amics, com matar un gat, maltractar a una dona... A ell no li agrada fer aquestes coses, pero les te que fer si vol integrar-se en el grup i si no vol que li peguen. Li conta que li agrada el mon de la magia, i esta practicant per a ser alquimista, i parlen de l'elixir de l'amor...

I David per evadir-se del món i olvidar-se dels problemes que te, practica una cosa que se li dona molt be: el skate.

Cartes d’hivern.

Xavier es un gran escriptor i Adrià un pintor reconegut, aquests dos son amics des de la seua infantesa i ho continuen sent de majors.
Jo també espere tindre de major els mateixos amics de la infància, a més a més, de trobar-ne de nous, és clar.
 Xavier i l’Adrià, es veien quasi tots els estius al seu poble natal: Viveiro a Galicia. En unes d’aquestes vacances Xavier proposà a l’Adrià que és comprés una casa a Vilarmaior, una casa embruixada amb una aura enigmàtica.
Mai compraria una casa etiquetada com “encantada” o amb fantasmes, ja que, aquest tema em causa molt de respete i temor.
L’Adrià fa cas al seu amic Xavier i compra dita casa situada prop de les restes d’un castro celta pensant que es perfecta per a realitzar les seues obres d’art. Quan fa uns dies que viu allí comencen a passar coses rares, a banda de trobar per les parets dibuixos estranys com per exemple el del “laberint de Mogor” d’entre altres. L’Adrià va contant-li-les totes al seu amic mitjançant cartes, amb tan mala fortuna que aquest no les rep fins passat un temps. Teresa germana de Xavier ens ajuda a revelar el misteri que envolta aquests amics i la casa encantada.
Documents relacionats:
-Edicions bromera.

-Resum.

-Video:

Monopatins (Skaters)

Skaters, es un llibre que narra l’historia d’un adolecent que castiguen per fer malifetes a classe i als companys, ell, no les vol fer, però a la seva edat, la pressió dels “amics” es molt important, i ames a tot això cal sumar que el seu pare, beu molt, la seva mare, es embarassada, i això no li agrada gens al pare.

La seva tutora, vol ajudar a canviar el comportament d’aquest alumne, però ell no vol fer-li cas i la colpetja, encara que s’ arrepenteix molt ràpidament. Ell sol tindre un caràcter sobreprotector amb sa mare, perque son pare li pega i ell o impedeix perque sap que son pare li te por, pero al mateix temps no soporta que sa mare plore, i incus arriba a amenassar d’abandonar casa si o tornava a fer.

Seguint amb la tutora, l’alumne acaba sintcerantse amb ella contantli  totes les seves pressions socials i demes. Aquesta relació, acaba fent que David s’ enamore d’ ella, però a la fi David abandona la ciutat amb sa mare i deixa arrere tant a son pare com al seu primer amor.

Video:

El retrat de dorian gray.

EL RETRAT DE DORIAN GRAY

Es la historia d’un jove al qual pinten un retrat i queda meravellós de la bellesa física i que dia que per tal de conservar la seua joventut li vendria l’alma al diable.

Basil es trobà parlant amb Lord Henry, i li enseña el cuadre que ha pintat,i l’idolatra per la bellesa d’aquest adolescent.  Lord Henry investiga a Dorian, i descobreix que el seu oncle Jorge, es família d’aquest. Lord, tenia una cita amb la seua tia Agata, a la qual assistiria Dorian i més amics de Agata. Lord lis va donar una gran charrada, tots els convidats mostraren una gran atenció, i al acabar, li mostraren lo encantats que estaven. Un mes desprès, Dorian confessà estar enamorat d’una actriu, Sibyl, a la que coneix per un teatre, i li diu”Princep Encantat”. Sibyl li diu als seus pares que esta molt contenta amb el seu “príncep encantat” i aquesta li diu que soles si es ric, podrà casar-se amb ell. Al seu germà Jaume no li fa molta gracia eixe home, i adverteix que si li fa algo, el matarà. Un dia van al teatre on actua Sibyl i a Lord li pareix un lloc espantós, i ho critica tot el que pot. Dorian no entenia perque Sibyl no parava de repetir que era una actriu vulgar i mediocre. Al acabar l’obra, Dorian li reclama la seua mala actuació, la humilla, la va insultar, i quan es va intentar dirigir-se a ell. La va depreciar. Al dia seguen, Dorian va despertar i li comunicaren que Sibyl estava morta. Dorian no pareixia importar-li la mort de Sybil, ja no era el mateix. Dorian demana a dos homes que el ajuden a canviar el cuadre de lloc, en una habitació tancada, la seua habitació de menut. Dorian se asombrava de que el pas del temps no l’afectava a ell, però que hi havia gent que era el seu amic i de repent s’apartava. Al aplegar a casa, va anar a veure el cuadre, i aquest havia envellit, però ell no tenia ni una arruga. Dorian ja tenia casi trenta huit anys, Basil volia parlar amb ell, preguntar-li perquè els jovents que s’arrimaven a ell o acabaven suïcidant-se o en males condicions. Muntaren a l’habitació on Dorian guardava el cuadre, El cuadre dia que matarà a Basil, i el mata fen-li un forat al coll. Dorian li va demanar ajuda a Alan, per a desfer-se del cos. Aquest, al saber que sabia coses d’ell, ho va fer. Temps després, Jaume volia matar a la Dorian, però es va donar conter que era massa jove per a conèixer-la. Dies desprès Dorian no va eixir de casa, tenia por per la mort. Presenti que algo mal passaria, hores desprès, s’enterra que Jaume Vane havia mort. Dorian estava canviant, però ja era massa tart. Dorian confessà el crimen de Basil a Lord Henry. Al dia següent, estava sentat en el sofà, pensant en el suïcides de Sibyl, i en el cuadre, que tenia que portar el pas del temps. I va pensar que el culpable de tot era el cuadre, va muntar a la habitació i va apunyalar el quadre. Sols es va sentir un crit. Cuan el criat va muntar, es va trobar a el quadre de Dorian en la seua joventut, i bellesa i en el piso, un home en un gabinet al cor, en la cara plena d’arrugues. Per els anells, van suposar que era Dorian, i que per fi havia allibera’t l’alma.

Vídeo:

MOR UNA VIDA, ES TRENCA UN AMOR

Aquesta novel·la esdevé un passeig sentimental per una època recent i autoritària, i per un país, el nostre, rural i apassionat. Escrita per Joan Pla. 

Una historia d'amor amb un principi i un final, una amistat impossible, un amor no correspost. Un vincul que ningú pot separar. Enfrontant-se a tot allò que s’oposara als seus sentiments. La força que es poden donar dos persones mútuament, sols amb voler-se com no han vuigut a ningú abans. Pot ser suficient per arriscar-ho tot.

Aquesta historia comença des de que maria i sergi eren menuts, al voltant d'uns 10 o 11 anys aproximadament ( no hi diu els anys ).

Maria és una xiqueta alta, amb els ulls oscurs, i el cabell també oscur.

Ella viu junt amb els seus germans i els seus pares, en una casa vella amb un pati a on te animals al costat d'un barranc, a on sempre hi jugava amb els seus germans. Hi es una família pobra.

Mentre que Sergi, un xiquet alt, amb els cabells grossos, prim i els ulls clars. Ell viu amb el seu pare, la seua mare i la crià. Te un gos, que es molt tranquil, i hi viu en un xalet amb un enorme jardí. Hi es una família adinera. 

I els seus pares no li deixaven tindre amistat amb maria, ja que hi era pobra.

Però aquestos es fan mes que amics a pesar que els pares de Sergi li negen que hi és relacione amb maria.

I emprenen una gran aventura...

Com creus que serà aquesta aventura i com es desenvoluparà aquesta relació?

Doncs si vols descobrir com hi acaba, et recomane que el llegisques aquest llibre que hi es molt emotiu, interessant de llegir i sobretot entretingut.

No hi he trobat cap vídeo relacionat amb aquesta novel·la, però us deixe un videoclip actual que hi pot ser una mica relacionat amb aquest tema.

El verí de la cobra, Josep Milló.

s l'únic que agrada a la cobra mascle perquè s'assembla molt al que emet la femella. La cobra mascle, al no torbar la seua parella, mira els ulls del domador i comença a balancejar-se, com si intentara hipnotitzar-lo.

Per acabar he de dir que per a mi, llegir-me aquest llibre ha sigut com fer un viatge a Egipte. He après molt sobre alguns costums, algunes curiositats, sobre el tràfic d'antiguetats egípcies que són il·legals. En resum, he après cultura d'Egipte antic i modern. 

Es per això, que crec estar fent bé, recomanant aquest llibre als aventurers apEl Verí de la Cobra. No sona gens mal, no?  Sona a aventura, a mites egipcis, misteris amagats, intriga. Bé,  no la cosa no se’n va molt més allà d’aquestes coses. El verí de la cobra és un llibre ple d’aventures fantàstiques que viuran Àngels i Raspa, el seu fill a un viatge a Egipte. Ple de misteris amagats, per l’aparició d’un estoig que amaga un cobra daurada. Ple d’intriga per no saber fins l’últim moment el que pot passar. Aventurers esteu preparats per viure una aventura per les magnifiques terres d'Egipte  Doncs, si es així, comencem. 

Àngels, Raspa i Rafel, una família com tantes altres, es disposen a fer un viatge per descobrir les terres d'Egipte  que Àngels tan desesperadament ànsia. Sí, Raspa, molts es preguntareu perquè Raspa, no es per a res un nom comú, d'on ha eixit? Rafel, el pare de Raspa, va decidir canviar al seu fill el nom de Rafa pel de Raspa en adonar-se de l’aspecte quasi anorèctic del xiquet, quan encara no alçava un pam de terra. “Però si sembla un raspa d'abadejo sec!”. Al principi, Àngels es va oposar al canvi de nom, però després ho va acceptar com una forma de distingir-lo del nom del pare. Bé, una vegada ja sabeu d'on procedeix aquest nom tan original, seguiré contant-vos de que va l’historia. Val, una vegada tot preparat, Raspa obligat a anar al viatge i justament quan estaven decidits a anar a aquell viatge, descobrir tot Egipte, resulta que Rafel té el passaport caducat i no pot anar amb ells de viatge. Després de moltes conversacions amb el cap de policia de l’aeroport,  decideixen que Rafel es quede en Madrid fins el dilluns que li renovaran el passaport per a que puga anar a Egipte i que Àngels i Raspa vagen a Egipte i es reuneisquen amb ell el dilluns.

Durant l’estada a la Vall dels Reis,  Àngels i Raspa entren a una botiga i després de sofrir l’angoixament de Naguib, el venedor, per que compraren un objecte embolicat amb una tela negra que resultava ser una capsa policromada profusament decorada amb escarabats, carrutxos i altres motius egipcis, que semblava un sarcòfag en miniatura amb la forma d’un plumier. Dins d’aquesta capsa hi havia una pedra negra i plana de la mida d’una mà, amb la silueta gravada d’una figura femenina que resultava ser Nefertari,  l’esposa de Ramsés II.

Aquesta figura, que li costa 200 euros, encara que el preu incial era 1000, i en la que amb tanta pressa li havia venut aquell venedor, els trauria massa problemes. 

Brígida, una excompanya de facultat d'Àngels, i Charles eren uns traficants d'antiguitats egípcies. Àngels a la Vall dels reis, s'havia trobat amb ells dos. Brígida i Charles havien comprat la joia i anaven a recollir-la aquell mateix dia, però Naguib baix la pressió de l'avís que la policia anava a registrar la seua tenda, li va vendre la joia a Àngels, amb l'intensió de després recuperar-la.  A partir d'aquest moment, Raspa i la seua mare es veuran en una serie d'aventures extraordinàries. 

Per als amants d'Egipte, o per aquells que desitgen descobrir totes aquelles terres, he de dir que en aquest llibre es possible fer un recorregut al llarg d'Egipte, ja que el descriu molts dels monuments essencials d'Egipte. Fan un recorregut per la Vell dels Reis, per la Vall de les Reines. També s'explica moltes de les costums egípcies modernes i antigues, com per exemple alguns dels plats típics com  el mashi que està fet a base de carn, arròs, tomaca, albergínes i fulles de parra. També es descriu una tradició molt típica dels egipcis, com es l'encantament de les serps.

Aquest encantament de les serps es molt curiós i molt interessant, per això crec convenient descriu-re com es fa aquest procés de la manera en que es descriu al llibre.

L'encantador de serps fa sonar la flauta, que s'anomena tumarit, i de seguida les 2 serps fan ressò. Una d'elles, la més gran, se li acosta i, quan es troba a un metre d'ell, comença a dreçar-se fins situar el cap davant de la cara del domador. A mesura que es dreça, desplega la seua membrana característica a cada costat del cap. El so del tumarit éassionats per la lectura, perquè llegint-lo asseguts amb tan sols el llibre en la mà, vius una aventura amb la teua imaginació que és inoblidable, i a més a més, el transportes a Egipte.

Temes relacionats:

Ací us deixe alguns temes relacionats amb el llibre, que crec que vos interessaria, ja que són molt interessants. Com per exemple, el tema de la corona dels faraons egipcis, que es una cosa que està prou relacionada al llibre, o el tema de les piràmides egípcies. 

Vall de les reines:

Resum del llibre.

Biografia de Josep Milló.

Corona dels faraons egipcis.

Piràmides egípcies.

Vídeo:

Ací deixe un vídeo d'un encanteri d'una cobra per a que tingau una mostra de com es realitza.

SPOT

Qui no ha utilitzat mai el lema d’un espot publicitari enmig d’una conversa?

En aquest llibre de Carles Alberola i Roberto García, analitza, amb el seu humor característic, i a partir de situacions quotidianes, fins a quin punt la publicitat  ha penetrat en les nostres vides, i com, la gent es comporta com si visquera dins d’un espot en cada situació de cada dia de la seua vida.
En cada un dels 16 histories narra situacions de la vida quotidiana que en una conversacio una frase normal que vuigam dir, busquem un sinonim d’aquesta frase pero de un spot publicitari o de un anunci de televisio que hem vist en la televisio o que estiga de moda dirla.
Resumir aquest llibre capitol per capitol no es costos pero sempre trata de lo mateix (una situacio de la vida quotidiana que diuen frases de anuncis de televisio) i es molt interesant llegir aquest llibre i tame molt facil de llegir.
Recomane aquest llibre per a persones que no son grans aficionats a la lectura i per tant este llibre es molt recomanable per a aquestes, aixi que compreuse’l i a llegir!

Video:

Ultratge

Ultratge narra les històries de la postguerra des    del punt de vista de la gent rural. Explica fets i històries de gent que la va viure. Allò de la postguerra era un temps difícil per a tots. El fet més irrellevant era el franquisme. Però no només narra històries dramàtiques, també hi han d'alegres. En aquells temps no hi havia molt de diners per menjar i la gent malvivia per sobreviure. També conta una història d'uns familiars meus. Històries del passat que molta gent va viure i va sofrir. A poc a poc el franquisme s'anava acabant i la gent tornava a la tranquil·litat. Cal destacar el fet de que les històries que es mostren són reals. També expressa un sentiment de sofriment i de por, ja què et tenien completament torturat i sense llibertat per expressar-te. En fi, tinc que dir que aquest llibre m’ha arribat fins el cor.

Júlia

Júlia és la primera novel·la de l'escriptora alcoiana  Isabel-Clara Simó
L'història està ambientada en la Revolució del Petroli. Aleshores, Alcoi era una ciutat proletària, tant o més industrialitzada del que ho és en l'actualitat.


Júlia és una jove de 20 anys que treballa a una fàbrica de tèxtil amb sa mare.
Sempre li fascinava la roba de les senyores, els barrets, els complements... Ella somniava poder ser d'una classe social més alta.
L'amo de la fàbrica en què treballa s'enamora d'ella i li proposa matrimoni.
Com una xica jove, guapa i fina  que està a la flor de la vida pot casar-se amb un home rondant els 50, lleig, gros, que acaba de perdre a la dona?

La mare de Júlia, cega pels diners, li aconsella  que accepte la proposta  de l'amo i Júlia, renunciant a ser mare, es casa amb ell.


Un dels aspectes que més m'ha marcat del llibre va ser que Júlia admitia que es sentia com un home.
També m'agrada que Albaida, Atzeneta, Alcoi i pobles del voltant es citen, ja que et pots involucrar i endinsar-te més a la novel·la.

Aquest llibre el recomane a les persones que vullguen saber més sobre la Revolució del Petroli i que els agrade la història.

Ací us deixe l'acte d'inaguració de la Ruta 'Júlia'

EL RETRAT DE DORIAN GRAY

Dorian Gray és un jove molt guapo i molt ben plantat, el qual no es dóna compte de la seua bellesa fins que un artista, anomenat Basil Hallward li fa un retrat, quan eixe retrat esta acabat es dóna compte de que té una bellesa molt gran, es desespera, creu que ell es farà vell i arrugat i que eixa bellesa li durarà ben poc, comença a demanar ser sempre jove, que siga el retrat qui es faja vell i no ell. Es dóna compte que la vida no dura gaire i té que aprofitar, però creu que si no és jove i guapo no gaudirà. 
Un dia coneix a una xica que es diu Sibyl Vane, esta un temps amb ella, i la deixa, quan la deixa veu que al seu retrat alguna cosa ha canviat. Veu que li han eixit unes faccions a la cara que no estaven abans. Es dóna compte que el retrat evoluciona mentre ell es queda igual. Com pot ser això?  Dorian amaga el seu retrat  per a què ningú no s’assabente mai del seu secret. 
Passen els anys i ell continua igual que sempre, no canvia sempre esta jove i guapo, en canvi el retrat cada vegada esta pitjor, esta vell i arrugat i pareix com un cadàver en deteriorització. Dorian comença a tindre mala fama allà per on va, ell entra en una mena de bogeria, i l’únic que fa és fer coses roïns. 
Un dia un amic seu decideix deixar-li un llibre per a que el llisca, eixe llibre és d’un home francès que ha viscut cada tros de la seua vida com si fos en un època diferent. Dorian recapacita, i pensa que té que ser millor persona i fer bones accions, en fa una i va a veure si el retrat ha millorat, però segueix igual, pensa i arriba a la conclusió que la principal causa dels seus problemes és eixe retrat. 

Informació complementària:
- Retrat de Dorian Gray

-       El escriptor d’aquest llibre, Oscar Wilde


Vídeo: