Ulysses i el fantsama foraster:

Ulysses i el fantsama foraster:

Ulysses i el fantasma foraster:

Ulysses i el fantasma foraster la una historia d'un rodamón i un espectre.

Ulysses es un rodamón que eixe no es el seu nom vertader, que l'escollix del llibre l'Odissea.
Tot començà amb Ulysses en un bar, que li recomanen anar a dormir al cementeri, i allí s'encontra a l'espectre, Aquileu. Aquell espectre estava soterrat al poble on vivia però no on va néixer, alli era conegut com "El foraster", Quan Ulysses s'econtra a Aquileu aquest li demana que el porte al seu poble on va néixer, Ulysses accepta ieltragué del cementeri. En el viatge a Ítaca ( La seua terra) li ocorreixen moltes coses que va amb les despulles d'Aquileu a la motxilla ; sofreix atacs dels neonazis quan dorm a un parc, Eulàlia Ferrer el traiciona; Eulàlia Ferrer es l'assistenta en de l'hostal per a rodamons on Ulysses passa un dies; i un policia científic l'acusa de matar a Aquileu perquè li trobaren les despulles d'Aquileu a la motxilla. 

M'agradat molt aquesta novel·la perquè conta molt be la historia de un rodamón que vol tornar a la seua "Itaca".

L'autor d'aquest llibre es Toni Cucarella, en algunes frases es basa en la novel·la de L'Odissea de Homer i del conte La Noieta dels llumins de Hans Christian Andersen.

Ulysses i el fantsama foraster

Aquest relat narra la història d'un rodamon, anomenat Ulysses, i una ànima en pena, Aquil·leu, que vol tornar al cementeri del seu poble, o a la seua Ítaca, com diria Ulysses.

Tot comença amb el nom d'Ulysses. Tot i que no és el seu nom vertader, se'l va posar perquè admirava molt el protagonista de l'Odissea, un llibre que va trobar a la paperera d'una escola i que li agradava tant. Tanta admiració era deguda a que Ulisses, el protagonista de l'Odissea, sempre estava intentant tornar a la seua pàtria, Ítaca, pero mai podia. Però Ulysses no tenia pàtria, perquè va haver de abandonar el seu poble per anar a la ciutat, a treballar, però no va tindre molt de èxit, i ara és un rodamón que vaga pels pobles i cuitats, sense destí. 
I en un poble, es troba amb una ànima en pena, Aquil·leu, i li roga que el porte al seu poble, amb tots els seus coneguts, que al poble en que estava enterrat actualment tenia el malnom de Aquil·leu el Foraster, i no sols era el malnom, sinó que també el trataven com a un foraster. Ulysses accepta el que li diu Aquill·leu, i fan camí cap al poble d'aquella ànima en pena.
En el viatge a la seua "Ítaca", li ocorren moltes coses a Ulysses, que té que anar amb les despulles de Aquil·leu, i sufreix atacs dels neonazis quan dorm a un parc, també el policía científic que l'acusa d'haver matat al de les despulles que portava, i una traïció amb Eulàlia Ferrer, l'assistenta en cap de l'hostal per a rodamons, que el tratava molt bé i amablement, però quan ja ho sabia tot d'ell, ja no volia saber res d'ell.
Ulysses sempre havia volgut tindre la seua "Ítaca", per a poder tornar alguna volta, com Aquil·leu, perqué la pàtria no és soles una bandera i un mapa, és la gent que coneixes, la llengua que parles, els malnoms de la gent del poble, que ha anat passant dels besavis als avis, dels avis als pares, i dels pares als fills...

El retorn a Ítaca

Aquesta és la història d’un rodamon, d’un foraster, d’un Ulysses amb y grega, com remarca el protagonista mateix. I d’Aquil·leu, un esperit que lluita per descansar eternament al cementeri del seu poble, a la seua Ítaca, amb els seus. Perquè, com diu Ulysses, “hi ha persones que no viuen on volen, sinó on poden”. 

Ulysses  adopta aquest nom a causa de l’admiració que sent pel protagonista de L’Odissea, un llibre que va trobar en una paperera prop d’una escola i que llig i rellig cada dia, malgrat la dificultat que això li va suposar a l’inici, quan el tipus de vida que havia dut l’havia condemnat a no entendre ni tan sols les instruccions de les coses que comprava. Per a Ulisses “no hi ha res més dolç que la pàtria d’un i els pares d’un” i només té una obsessió, regressar a la seua terra d’Ítaca. Però el nostre Ulysses no té arrels, encara que li agradaria: “Sóc un vaixell errant i cap dels ports del món no és el que jo anhele. Perquè cap d’ells no reconec com a propi”. És un Ulysses sense Ítaca, tot al contrari que Aquil•leu el Foraster, com li deien de malnom en la terra estranya on vivia, marcant-lo amb una acusació d’estrangeria i de repudi. Podria haver sigut Aquil•leu el Fuster, o l’Esquerrà, però en el temps de la vida i ara en el de la mort havia dut aquest estigma. És el mateix menyspreu que mostren a Ulysses els neonazis que ataquen el rodamon al parc quan colpejaven amb les botes militars el cos indefens d’Ulysses i escopien insults: “Foraster! Paràsit! Torna-te’n a ta casa! O el del policia que criminalitza a priori el rodamon, el de l’assistenta social que ofereix als desheretats un tracte inhumà revestit de caritat de sagristia i paternalisme...

Ulysses materialitza el seu somni de tenir una casa, una Ítaca, fent possible el d’Aquil•leu i, ironies del destí, és un policia “científic” qui finalment condueix el fantasma a la seua Ítaca, tot aprenent que amb la raó i la ciència no n’hi ha prou per comprendre la complexitat del nostre món.

Quants Ulysses coneixem al nostre voltant? Persones que, com indica el protagonista tenen una ferida que els sagnarà sempre, la d’haver-se vist obligats a abandonar la seua terra, la seua Ítaca. Perquè la pàtria no només és un mapa i una bandera, com sentencia Ulysses. És el paisatge que veus cada dia, l’olor de la teua terra quan plou, la coneixença profunda de la gent, la llengua amb què t’expresses, els noms d’allò que t’envolta... Som capaços, els que ens trobem a la nostra Ítaca, de valorar la immensa sort que tenim de no haver-la hagut d’abandonar i de comprendre la dissort dels “altres”? Som capaços de creure en ella i de treballar per ella?

Més Informació

L'autor i la seua obra

Ítaca per Kavafis

Vídeo