Aire negre

Aire negre és una novel·la  que em vaig llegir d'una sentada una vesprada de primavera.
Laura Novo és una dona de cabells vermells que es troba en una clínica psiquiàtrica perquè no para d'escriure impulsivament el seu nom.
El doctor Moldes, arriba a la clínica, i la fa canviar.
Laura i el doctor poc a poc, van obrint-se més fins a arribar al punt  d'enfonsar-se en la por.
És una novel·la que abarca molts temes: misteri, amor, locura, terror...
El començament de la novel·la és totalment diferent a com finalitza, i això, per a mi, m'ha agradat molt.
L'autor, Agustín Fernández Paz, ha conseguit transmetre'm un poc de por, sincerament.
 Em sentia identificada en molts casos i la meua imaginació va començar a treballar sense control.
Les descripcions són molt bones, i a més passen en llocs coneguts i identificables.
El que més m'ha agradat del llibre és que no és gens predictible i està replet d'intriga.
També vull recalcar un poema que li envia Carles a Laura per a que torne a Galícia:



"Totes les cartes d'amor són
ridícules,
No serien cartes d'amor si no foren
ridícules.
També jo vaig escriure un temps cartes d'amor,
com les altres,
ridícules.

Les cartes d'amor, si hi ha amor,
han de ser
ridícules.
Però, finalment,
només les criatures que mai no han escrit
cartes d'amor
acaben sent
ridícules".

Aquest llibre el recomanaria a persones que els agrada el misteri i el terror.
Qui espera un relat ple d'acció, quedarà despagat, ja que el tema principal és el terror, no la acció.

He triar aquest vídeo, ja que en el relat, fa referència a una cova de Galícia, que segons un mite, és una de les portes de l'infern i que té gran rellevància amb el desenvolupament de la història.

Júlia

Júlia és la primera novel·la de l'escriptora alcoiana  Isabel-Clara Simó
L'història està ambientada en la Revolució del Petroli. Aleshores, Alcoi era una ciutat proletària, tant o més industrialitzada del que ho és en l'actualitat.


Júlia és una jove de 20 anys que treballa a una fàbrica de tèxtil amb sa mare.
Sempre li fascinava la roba de les senyores, els barrets, els complements... Ella somniava poder ser d'una classe social més alta.
L'amo de la fàbrica en què treballa s'enamora d'ella i li proposa matrimoni.
Com una xica jove, guapa i fina  que està a la flor de la vida pot casar-se amb un home rondant els 50, lleig, gros, que acaba de perdre a la dona?

La mare de Júlia, cega pels diners, li aconsella  que accepte la proposta  de l'amo i Júlia, renunciant a ser mare, es casa amb ell.


Un dels aspectes que més m'ha marcat del llibre va ser que Júlia admitia que es sentia com un home.
També m'agrada que Albaida, Atzeneta, Alcoi i pobles del voltant es citen, ja que et pots involucrar i endinsar-te més a la novel·la.

Aquest llibre el recomane a les persones que vullguen saber més sobre la Revolució del Petroli i que els agrade la història.

Ací us deixe l'acte d'inaguració de la Ruta 'Júlia'