Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris albertmirs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris albertmirs. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de juny del 2013

Els temps de Sara- Lucía Arenas


Al llegir aquesta novel·la te n'adones del que relament és importnat en la vida. I és que has de gaudir del present, perquè pot ser, fages viatges al passat a una època remota quan menys t'ho esperes.
En aquesta novel·la Sara, la protagonista, en complir 16 anys se n'adona que a la seua família hi ha un gen de més: viatjar al passat. Aquest gen comença a funcionar quan és cumpleix 16 anys, i cada vegada va augmentant d'intensitat, es va augmentant el temps d'estada al passat fins que finalment deixes de viatjar i et quedes al passat per sempre, açò és el que li diu son pare quan Sara compleix els 16 anys. 
Sara al principi no s'ho creu, però poc a poc, va vivint viatges al passat que la fan canviar d'idea. Recull informació sobre l'època on es troba, i sí, pareix que el seu gen és molt fort, arriba fins al 1527. Amb ajuda del pare Emili, els seus pares i la seua iaia, Sara aconsegueix lluitar contra totes les  seues pors i a tots els problemes que se li plantegen al passat i al present. I dic la seua iaia, perqué Sara descobreix que ella viatjava només 9 anys enrere que ella, aleshores devía d'estar al 1527, i desprès de buscar-la, finalment la trova, i aquesta de seguida li ofereix el seu suport.
Però per viatjar al passat, no hi pots anar vestida amb la teua roba del present, o amb una llanterna a la mà, sinó que hi tens que anar preparada. Abans de viatjar notes com un pessigolleig a la panxa que és el que t'avisa per a que et preprares. 
Per anar preparada per a viatjar hi fan falta dues coses, roba de l'època on viatges, i el més important, un lloc de pas. El lloc de pas és molt important perqué és el lloc on desapareixes en el present i apareixes en el passat. Has de saber molt bé triar, perquè pot ser, el lloc que tries, al passat no hi existeisca i aparegues en mig del carrer, o fins i tot dins l'aigua del mar. 
Sara, tria La Seu de Gandia. La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens de la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engradiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. Se situa a la Plaça Major, la façana sud recau a la plaça dels Apòstols, de la ciutat de Gandia.

Al passat, Sara, es troba amb molts problemes. Per example, durant el segles XVI les dones estaven molt poc considerades, i molts homes de gran poder  pensaven que podien aprofitar-se d'elles. Per example, El rei Carles V va prohibir a les dones ser farmacèutiques. També apareix el personatge de l'alguatzir, un home amb poder al qui tots temen, i que moltes vegades intenta aprofitar-se de Sara.  Però el que més fa temer  Sara durant  els seus viatges són els pirates. Aquest pirates la segresten, però aconsegueix escapar quan torna al present.
Quan recull informació sobre el 1527, apren moltes coses de l'època com per example, l'heretgia que és una doctrina considerada contradictòria als dogmes establerts per l'Església Catòlica. Per als catòlics, si una doctrina era herètica, cal condemnar-la i perseguir els seus adeptes. La Inquisició era carregada amb aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir l'interdicció bíblica de matar. En la història del catolicisme hi han hagut molts tipus d'heretgies: des de l'edat antiga, a les medievals i a l'actualitat. Les de l'edat antiga s'originaven quan un jerarca de l'església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica. 
I també sobre l'Inquisició que estava relacionada amb l'heretgia. I sobre Sant Francesc de borja.

Però al present també li esperen molts problemes, i és la seua relació amb Alex. Sempre ha de mentir-li, i sempre li trau excuses i tot per culpa dels seus viatges. Finalment va adonant-se que la seua relació va avançant molt seriosament i si no li ho conta haurà de seguir mentint-li i traguent-li excuses per tot. 
Què fa? Li ho conta? Millor no..., pensarà que està boja,. Però... i sí confía en ella com per a no enfadar-se de les seues mentides i de les seues excuses, potser... nosé, potser la crega. Qué fa li ho conta, no li ho conta? Quin embolic!
Però finalment, decideix contar-li-ho. Què passarà entre ells? La creurà o no? Bé si vols saber la resposta hauràs de llegir-te el llibre, jo no hi puc desvetlar més.

Temes relacionatas:

diumenge, 17 de març del 2013

El verí de la cobra, Josep Milló.



s l'únic que agrada a la cobra mascle perquè s'assembla molt al que emet la femella. La cobra mascle, al no torbar la seua parella, mira els ulls del domador i comença a balancejar-se, com si intentara hipnotitzar-lo.

Per acabar he de dir que per a mi, llegir-me aquest llibre ha sigut com fer un viatge a Egipte. He après molt sobre alguns costums, algunes curiositats, sobre el tràfic d'antiguetats egípcies que són il·legals. En resum, he après cultura d'Egipte antic i modern. 
Es per això, que crec estar fent bé, recomanant aquest llibre als aventurers apEl Verí de la Cobra. No sona gens mal, no?  Sona a aventura, a mites egipcis, misteris amagats, intriga. Bé,  no la cosa no se’n va molt més allà d’aquestes coses. El verí de la cobra és un llibre ple d’aventures fantàstiques que viuran Àngels i Raspa, el seu fill a un viatge a Egipte. Ple de misteris amagats, per l’aparició d’un estoig que amaga un cobra daurada. Ple d’intriga per no saber fins l’últim moment el que pot passar. Aventurers esteu preparats per viure una aventura per les magnifiques terres d'Egipte  Doncs, si es així, comencem. 

Àngels, Raspa i Rafel, una família com tantes altres, es disposen a fer un viatge per descobrir les terres d'Egipte  que Àngels tan desesperadament ànsia. Sí, Raspa, molts es preguntareu perquè Raspa, no es per a res un nom comú, d'on ha eixit? Rafel, el pare de Raspa, va decidir canviar al seu fill el nom de Rafa pel de Raspa en adonar-se de l’aspecte quasi anorèctic del xiquet, quan encara no alçava un pam de terra. “Però si sembla un raspa d'abadejo sec!”. Al principi, Àngels es va oposar al canvi de nom, però després ho va acceptar com una forma de distingir-lo del nom del pare. Bé, una vegada ja sabeu d'on procedeix aquest nom tan original, seguiré contant-vos de que va l’historia. Val, una vegada tot preparat, Raspa obligat a anar al viatge i justament quan estaven decidits a anar a aquell viatge, descobrir tot Egipte, resulta que Rafel té el passaport caducat i no pot anar amb ells de viatge. Després de moltes conversacions amb el cap de policia de l’aeroport,  decideixen que Rafel es quede en Madrid fins el dilluns que li renovaran el passaport per a que puga anar a Egipte i que Àngels i Raspa vagen a Egipte i es reuneisquen amb ell el dilluns.

Durant l’estada a la Vall dels Reis,  Àngels i Raspa entren a una botiga i després de sofrir l’angoixament de Naguib, el venedor, per que compraren un objecte embolicat amb una tela negra que resultava ser una capsa policromada profusament decorada amb escarabats, carrutxos i altres motius egipcis, que semblava un sarcòfag en miniatura amb la forma d’un plumier. Dins d’aquesta capsa hi havia una pedra negra i plana de la mida d’una mà, amb la silueta gravada d’una figura femenina que resultava ser Nefertari,  l’esposa de Ramsés II.

Aquesta figura, que li costa 200 euros, encara que el preu incial era 1000, i en la que amb tanta pressa li havia venut aquell venedor, els trauria massa problemes. 

Brígida, una excompanya de facultat d'Àngels, i Charles eren uns traficants d'antiguitats egípcies. Àngels a la Vall dels reis, s'havia trobat amb ells dos. Brígida i Charles havien comprat la joia i anaven a recollir-la aquell mateix dia, però Naguib baix la pressió de l'avís que la policia anava a registrar la seua tenda, li va vendre la joia a Àngels, amb l'intensió de després recuperar-la.  A partir d'aquest moment, Raspa i la seua mare es veuran en una serie d'aventures extraordinàries. 

Per als amants d'Egipte, o per aquells que desitgen descobrir totes aquelles terres, he de dir que en aquest llibre es possible fer un recorregut al llarg d'Egipte, ja que el descriu molts dels monuments essencials d'Egipte. Fan un recorregut per la Vell dels Reis, per la Vall de les Reines. També s'explica moltes de les costums egípcies modernes i antigues, com per exemple alguns dels plats típics com  el mashi que està fet a base de carn, arròs, tomaca, albergínes i fulles de parra. També es descriu una tradició molt típica dels egipcis, com es l'encantament de les serps.

Aquest encantament de les serps es molt curiós i molt interessant, per això crec convenient descriu-re com es fa aquest procés de la manera en que es descriu al llibre.
L'encantador de serps fa sonar la flauta, que s'anomena tumarit, i de seguida les 2 serps fan ressò. Una d'elles, la més gran, se li acosta i, quan es troba a un metre d'ell, comença a dreçar-se fins situar el cap davant de la cara del domador. A mesura que es dreça, desplega la seua membrana característica a cada costat del cap. El so del tumarit éassionats per la lectura, perquè llegint-lo asseguts amb tan sols el llibre en la mà, vius una aventura amb la teua imaginació que és inoblidable, i a més a més, el transportes a Egipte.


Temes relacionats:

Ací us deixe alguns temes relacionats amb el llibre, que crec que vos interessaria, ja que són molt interessants. Com per exemple, el tema de la corona dels faraons egipcis, que es una cosa que està prou relacionada al llibre, o el tema de les piràmides egípcies. 


Vídeo:
Ací deixe un vídeo d'un encanteri d'una cobra per a que tingau una mostra de com es realitza.



diumenge, 9 de desembre del 2012

L'illa Del Faraó - Joan Pla

Bé, en aquest post vaig a parlar sobre el llibre que m’he llegit L’illa del Faraó.


Aquest llibre comença amb que Eduard, el protagonista del llibre, se'n va de viatge de fi de curs. La primera nit la tenen que passar a Madrid, i anar al "Palacio de los Deportes" per gaudir d'un concert de rock.  Però sofrirà les conseqüències d'un atemptat i aquestes li faran canviar la vida per complet.
Una vegada, Eduard, desperta del coma en que ha estat tres setmanes a causa del accident i torna a casa, se n'adona de que el que vol es aprofitar cada moment de la seua vida, viure de tal manera que cada segon es disfrute com si fora l'últim.
Aleshores Eduard comença a anar tots els dies a la platja a nadar un poc, i desprès s’assentava a l'ombra d'un arbre i des d’allí llegia, observava els ocells, la mar, i l'illa Groga. 
Una vegada en la que Eduard estava assegut a l'ombra li va entrar molta curiositat per saber coses sobre l'illa Groga. Ell només sabia que es deia l'illa Groga i que estava prop, i res més. Aleshores va començar a investigar.
No vaig a contar-vos tota la història per explicar el tema sobre el que vaig a tractar en aquest post.
En aquest llibre hi apareixen moltes coses relacionades amb els egipcis. N’ix una figureta del Deu Thot, El déu Thot en la mitologia egípcia és el déu de l’escriptura, la saviesa i del còmput del temps. És l'inventor del calendari de 365 dies.
També és nomena a Tutmosis III que va ser el sext faraó de la dinastia XVIII d’Egipte.  Era fill de Tutmosis II i de Isis.
Però no sols parla de la mitologia egípcia, sinó que també parla sobre la cultura argàrica. El Argàrica és el lloc d’una primitiva cultura de l’Edat de Bronze que estava establida al sud-est de la Península entre el 1800 i el 1300 A.C.
Probablement es va originar arrel d’una nova onada d’emigrants orientals buscadors de metalls i d’hàbils metal·lúrgics.
En el llibre hi ha coses verdaderes com les de la cultura argàrica,el déu Thot, etc, també hi apareix una história d’amor entre un emperador Egipci, Tafne-hat i la filla d’un emperador de la cultura argàrica, Atanè. Encara que no hi van existir de veritat.
En el llibre es descriu la particular forma que tenien els egipcis d'enterrar els morts. Aquesta consistia en Momificar-los. Aquest procés de momificació consistia en:

1. Netejar i perfumar el cadàver per fora.
2. Extraure els òrgans i guardar-los en uns gots anomenats gots canopes.
3. Omplir el ventre amb mirra.
4. Sumergir el cos en natró 70 dies.
5. Secar-lo,i tornar a omplir amb mirra.
6. Embolicar el cadàver en vendes, i posar-hi amulets.
7. Guardar en tres sarcòfags, un dins del altre.

Per acabar he de dir, que si us interessen llibres d'aventures  aquest es un magnífic llibre per a llegir. Encara que tot no hi son aventures, també hi apareixen relacions amoroses, diverses cultures, relacions d'amistat,  etc. Us el recomane, encara que no us agraden els llibres d'aventures  es un llibre que des del primer moment m’ha atret la seua lectura i que de segur que us agradarà.

Temes relacionats:

Vídeo: