divendres, 14 de juny del 2013

El retrat de Dorian Gray



Aquest relat comença amb la història del pintor Basil Hallward, l'home que pinta un quadre d'un jove encantador  i d'uns perfils de bellesa inexplicables,  anomenat Dorian Gray.
Basil Hallward es nega a exposar el retrat que ha fet de Dorian Gray, ja que diu que revela els seus majors secrets.
Basil presenta a Dorian al seu amic Henry, i es fan amics. Basil li envia el quadre enmarcat a Dorian, el qual te por de pedre pel temps la seua bellesa.
Dorian seguint el consell que li dona Henry de disfrutar de la vida acaba enamorant-se d'una jove actriu d'un barri, Silby Vane, i va a veurela actuar totes les nits.
Al poc temps Dorian deixa a Silby.
Un dia Dorian veu el quadre i s'adona de que cada vegada es fa més vell i a conseqüencia d'aço comença a fer maldats i mata al seu pintor Basil i amaga totes les pistes per a que ningú sàpiga qui l'ha matat i la gent pense que ja està de viatge com tenia previst.
Dorian és discriminat per molta gent, però més tard intenta ser millor aunque no ho aconseguix i el seu amic Henry li fa vore que cada u es com es i no pot canviar.
Al poc de temps Dorian mor per cuses desconegudes.

Vídeo:


Pirates de la marjal

Aquesta novel•la, conta la historia d’ un xiquet  orfe, que perguè a la seva mare al part, i al seu pare uns anys despres per un motiu que si vols saber deuras llegar a l’historia; que viu a l’albufera i que cuasi sense saber ni com ni perque, de la nit al dia volgué transformarse en un pirata , i aixo, es deu a una serie d’encontraments que te amb una colla de pirates que saquegen tots els pobles que envolten l’albufera, i que coneixen el xiquet, ja siga per la seva tia, que es una venedora al mercat  o per uns assumptes que tingueren amb el seu pare, en la seva carrera d’aprendisatge com a pirata el xiquet es guanya el respecte de Barcacana, el capità dels pirates, i eixe respecte sel guanya salvantlo de varies situacions en les que el vegué per casualitat pero que gracies als seus conseslls el capità Barbacana es va lliurar mes d’una vegada de que l’agafaren per sorpresa els guardies que el buscaven, pero no totes les vegades, el xiquet i Barbacana tingueren tanta sort…




QUI ÉS EL DE LA FOTO?


Hannah Potter no es podia creure que un fantasma haguera aparegut fotografiat al seu costat quan la seua millor amiga, Susan, li va fer una foto a la festa del seu setzè aniversari. La cosa més estranya és que ningú va veure aquest ésser. El primer pensament de Hannah i la seua amiga Susan va ser que l’aparició d’aquesta imatge era deguda a la superposició de dues fotografies, idea que va ser descartada posteriorment pel germà major de Hannah, que entenia prou de fotografia digital.
Aleshores, qui era aquesta aparició i sobretot quina era la seua intenció? Els germans de Hannah, Harold i Harry, i també els seu avi Humphrey, ajudaran a descobrir aquesta incògnita..
Els Potter són una família londinenca que no tenen cap relació amb el famós mag de llibres i pel•lícules, encara que tinga el mateix nom que el germà menut de Hannah, Harry però sí que estan emparentats amb la famosa escriptora i il•lustradora anglesa Helen Beatrix Potter, que havia consagrat la seua vida als contes infantils.
A mesura que va avançant la seua investigació, descobreixen que hi ha una relació entre aquesta parenta escriptora i el misteriós fantasma que intenta per tots els mitjans possibles personi ficar-se.
El llibre és molt interessant i manté la intriga i el suspens fins el final.
Recomanaria la lectura d’aquest llibre a tots els amants de les històries de misteri i suspens perquè s’ho passaran molt bé ja que encara que apareixca un fantasma, la història no és gens terrorífica, al contrari està narrada per  l’escriptora amb un to humorístic.
Al final de cada capítol, el ´´fantasma´´ fa unes reflexions molt divertides.
Video: http://youtu.be/B14QqYuDOwU

L'estranya mort de Berta


El recent llibre que eh llegit és “L’estranya mort de Berta”.Aquest llibre ha sigut escrit per el escriptor valencià  Joan Pla que ens narra les aventures i desventures que pateix un xic gandià anomenat Ferran a conseqüència de la mort de la seua ex novia. Ell és veu obligat a fugir de la festa en que és trobava per la inseguretat dels seus amics ja que ells el van acusar de la mort de Berta.
 La seua fugida és cap a terres del nord on viu experiències impressionants buscant la manera de demostrar la seua innocència.

Ferran al llarg de la novel·la es trasllada molt de residencia ja que la policia el segueix de prop .Al llarg de tots els llocs que visita coneix molta gent amb qui fa amistat i fins i tot s’enamora d’una noia anomenada Irene.
De Ferran podem destacar la seua valentia i el seu ingeni a l’hora de canviar l’aspecte per a no ser reconegut però encara així el reconeixien alguns.

Webs interesants sobre l’autor:
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Itineraris%20de%20lectura_documents/Pla.pdf
Ferran al principi de la seua fugida decideix anar cap al Montdúver, ací us deixe un video de aquesta bellíssima zona :


Els temps de Sara- Lucía Arenas


Al llegir aquesta novel·la te n'adones del que relament és importnat en la vida. I és que has de gaudir del present, perquè pot ser, fages viatges al passat a una època remota quan menys t'ho esperes.
En aquesta novel·la Sara, la protagonista, en complir 16 anys se n'adona que a la seua família hi ha un gen de més: viatjar al passat. Aquest gen comença a funcionar quan és cumpleix 16 anys, i cada vegada va augmentant d'intensitat, es va augmentant el temps d'estada al passat fins que finalment deixes de viatjar i et quedes al passat per sempre, açò és el que li diu son pare quan Sara compleix els 16 anys. 
Sara al principi no s'ho creu, però poc a poc, va vivint viatges al passat que la fan canviar d'idea. Recull informació sobre l'època on es troba, i sí, pareix que el seu gen és molt fort, arriba fins al 1527. Amb ajuda del pare Emili, els seus pares i la seua iaia, Sara aconsegueix lluitar contra totes les  seues pors i a tots els problemes que se li plantegen al passat i al present. I dic la seua iaia, perqué Sara descobreix que ella viatjava només 9 anys enrere que ella, aleshores devía d'estar al 1527, i desprès de buscar-la, finalment la trova, i aquesta de seguida li ofereix el seu suport.
Però per viatjar al passat, no hi pots anar vestida amb la teua roba del present, o amb una llanterna a la mà, sinó que hi tens que anar preparada. Abans de viatjar notes com un pessigolleig a la panxa que és el que t'avisa per a que et preprares. 
Per anar preparada per a viatjar hi fan falta dues coses, roba de l'època on viatges, i el més important, un lloc de pas. El lloc de pas és molt important perqué és el lloc on desapareixes en el present i apareixes en el passat. Has de saber molt bé triar, perquè pot ser, el lloc que tries, al passat no hi existeisca i aparegues en mig del carrer, o fins i tot dins l'aigua del mar. 
Sara, tria La Seu de Gandia. La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens de la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engradiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. Se situa a la Plaça Major, la façana sud recau a la plaça dels Apòstols, de la ciutat de Gandia.

Al passat, Sara, es troba amb molts problemes. Per example, durant el segles XVI les dones estaven molt poc considerades, i molts homes de gran poder  pensaven que podien aprofitar-se d'elles. Per example, El rei Carles V va prohibir a les dones ser farmacèutiques. També apareix el personatge de l'alguatzir, un home amb poder al qui tots temen, i que moltes vegades intenta aprofitar-se de Sara.  Però el que més fa temer  Sara durant  els seus viatges són els pirates. Aquest pirates la segresten, però aconsegueix escapar quan torna al present.
Quan recull informació sobre el 1527, apren moltes coses de l'època com per example, l'heretgia que és una doctrina considerada contradictòria als dogmes establerts per l'Església Catòlica. Per als catòlics, si una doctrina era herètica, cal condemnar-la i perseguir els seus adeptes. La Inquisició era carregada amb aquesta feina, tot i que deixava l'execució de les penes a la justícia secular, per tal de no infringir l'interdicció bíblica de matar. En la història del catolicisme hi han hagut molts tipus d'heretgies: des de l'edat antiga, a les medievals i a l'actualitat. Les de l'edat antiga s'originaven quan un jerarca de l'església elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven herètica. 
I també sobre l'Inquisició que estava relacionada amb l'heretgia. I sobre Sant Francesc de borja.

Però al present també li esperen molts problemes, i és la seua relació amb Alex. Sempre ha de mentir-li, i sempre li trau excuses i tot per culpa dels seus viatges. Finalment va adonant-se que la seua relació va avançant molt seriosament i si no li ho conta haurà de seguir mentint-li i traguent-li excuses per tot. 
Què fa? Li ho conta? Millor no..., pensarà que està boja,. Però... i sí confía en ella com per a no enfadar-se de les seues mentides i de les seues excuses, potser... nosé, potser la crega. Qué fa li ho conta, no li ho conta? Quin embolic!
Però finalment, decideix contar-li-ho. Què passarà entre ells? La creurà o no? Bé si vols saber la resposta hauràs de llegir-te el llibre, jo no hi puc desvetlar més.

Temes relacionatas:

Els silencis de Marc


Aquest llibre tracta sobre Marc un adolescent totalment controlat per el seu pare Frederic el qual es un model a seguir per part de pare tot el que feia el pare devia de fer-ho ell ja siguera tocar el piano, ell quan era menut va viure una mort molt propera, la de sa mare, Elvira. Son pare va anar conegent a una dona que es deia Michelle, aquesta era francesa la qual cosa suposava un trasllat a París,  Marc no no li feia molta gracia ja hi que va decidir son pare deixar-lo a les vacances a càrrec de sa tia Laura a Penyalfort.
 Marc no tenia ben clar si anar ja hi que no coneixia a ningú ademes ell no volia deixar els seus amics ni molt menys el seu lloc on pasa la major part de la seua vida, una volta estage allí s’adapta molt ràpidament a un cambra on va decidir posar la foto de sa mare, sa tia li parla i li conta moltes coses sobre el seu pasat que Marc desconeixia i el pare parla amb sa tia per dir-li tot el que devia de fer... com parlar en francès ja hi que sa tia va pasar allí tres anys i tocar el piano, al principi li va costar un poc fer amistats però allí gracies a la seva tia Laura va aconseguir fer unes amistats les quals no va poder separ-se fins que arribà l ‘hora una d’elles fou Susanna una de les millors, desprès va estar Andreu el germà de Susanna un aficionat als ordinadors i per últim Quique en el que va agafar molta amistat i passaren hores i hores al Penyal de l’Ànima , el que ell no sabia es que aquell mateix dia descobriria mes coses del seu passat i viuria un amor inesperat, i un misteri per resoldre...

Vídeo:

PIRATES DE LA MARJAL.

PIRATES DE LA MARJAL.
Aquesta historia trata d’un xic orfe, que viu prop de l’Albufera , i viu i és criat per la seva tia a una barraca vella on havia viscut la seua família. Un dia, després de que el mercat já era tancat, el fill del Pigat, guaita d’amagat, com si fos un pirata de la marjal. Aqueixa mateixa estona, els pirates de la marjar assaltaren el port de Catarroja. Al nostre protagonista, Pigat, el descobrí un veí seu, Nofret, i es disculpa. Tothom sap que el fill de Nofre era un dels bandits, i no feien més que fer-lo bromes i fer-lo enrabiar.  El xiquet, va ser convidat a pujar a l’albuferenc, i comprova com tots coneixen als pirates, però els amaguen.  En aquell  mateix moment, el Pigat, va ser ben tractat allí, i volia i somiava en fer-se pirata. El retorn de la llegenda dels pirates no va ser d’agrado per al capità general, que de immediat envía soldats al llac i els seus voltants. La Devesa, per aquells temps, també s’havia convertit en un niu de convertit en un niu de contrabandistes. El més destacat, per com parlava, i les aventures que pot albergar un lloc com l’Albufera, és Radael Bolufer , “Mitjafiga” de malnom. Una tranquila nit, Pigat, és testimoni de l’assalt als contrabandistes per part dels pirates, que reparteixen el botí entre la gent del llac. Mitjafiga, i altres afectats per l’assalt d’acord amb les autoritats, contractem a gent del llac, perquè acompañen als soldats en les guàrdies, que continuen sense fer-se amb els roders. Els pirates, a la darreria de gener, s’atreveixen a despullar a un estranger que s’havia volgut quedar de nit de cacera a una mata. Davant de l’escàndol, les autoritats ja no es refien de Mitjafiga, i comencen a actuar pel seu compte, fins i tot oferint recompenses. Pigat, un mati adverteix a Barbacana que està a punt de caure en un parany. Barbacana, se’n fuig amagant-se entre els canyars, es ahi quan li conta a Pigat el motiu del odi contra Mitjafiga; aquest s’havia apropiat de la terra de s’on pare, i el va dur, fins i tot, a la mort, en no poder pagar-li els interessos abusius d’un préstec. I aleshores Barbacana es va dedicar a segar arròs, fins que va tenir una brega ambu n capatàs a qui va clavar el corbelló. Va fugir lluny, al anar-li tan malament, va tornar a l’Albufera de caçador i percador furtiu. En temps de lleva, es va unir a uns furtius, i durant la repressió posterior els soldats n’agafaren molts, entre ells al Pigat, pare del xiquet, i a Barbacana quasi l’ofeguen. El xiquet, i el cap dels pirates, Barbacana, es fan amics, però la persecució dels soldats continua i hi ha algunes baixes per ambdós bàndols. Un dia que el xiquet esta comprovant que l’Albufera està crescuda, Barbacana ve fugint en barca dels soldats que han pres molts dels seus companys, el xiquet, l’avisa que les patrulles estan esperant-lo  a la Devesa, se’n puja a la barca i, quan pensaven que ja estava tot perdut, amb un sorprenent fort vent de ponent, Barbacana, en una maniobra, llança la barca a través de la gola del Perelló i s’endinsa cap a la mar. D’aquesta manera arriben a unes terres de parla estranya, on es quedarien a viure.
Aqui us deixe un video de l’Albufera.