dilluns, 10 de desembre del 2012

El retrat de Dorian Gray


Hallward li vol fer un quadre, Dorian no sap la sort que te de ser jove i bell però Lord               Henry Dorian gray es un jove molt atractiu , es tan bell que el pintor Basil (un amic de Basil) li obri els ulls aleshores quan el quadre ja està acabat desitga ser sempre  igual de jove i bell que el quadre i es fatga vell.
Dorian no sap que fer per ser jove per això en una nit desesperada va a un teatre i coneix a Sibyl Vane una jove actriu que s’enamora d’ell. una nit ell li demana cassar-se amb ell ella li diu que si però ella diu que des de aquell moment es dona conter de com es la realitat i ja no actua tan be com abans aleshores Dorian li diu que ja no vol saber res mes d’ella, a l’endemà se’n penedeix però ja era massa tard sibyl s’havia suïcidat.
Quan torna a casa veu alguna cosa estranya al quadre i no li agrada el retrat li pareix cruel i malvat. Ell la allunya de tots menys de ell, passen els any però ell continua siguent jove i bell mentre que el quadre es trist i vell ple de arrugues. Dorian segueix fent pecats ja que el quadre el torna malvat.
Lord Henry es converteix en el seu millor amic ja que no te molts més. Un dia Dorian es troba amb Basil , Dorian li ensenya el quadre i el seu secret però de seguida li clava un ganivet al coll i l’assassina.
Dorian una nit va a un bar i coneix a el germà de Sibyl ; James, aquest intenta matar-lo però pensa que no es l’home que ell busca ja que te l’aspecte d’un home jove i ja havien passat molts anys. Dorian te por a James aleshores decideix tornar-se bo, un dia de cacera maten a James per un descuit i Dorian es tranquil•litza però no vol ser jove vol aparentar l’edat que te i ser bona persona aleshores en un intent desesperat trenca el quadre amb el ganivet que havia matat Basil i es torna vell i lleig.

2 comentaris:

  1. Crec que aquest llibre és realment interessant. Crec que és el pròxim llibre que hem llegiré, clar està si algú que se'l ha llegit me'l deixa. Crec que serà molt emocionant llegir-lo, ja que sembla molt extraordinari que un persona es faja un retrat, que el retrat envellisca i es faja lleig però la persona que l'ha fet no. El que li veig de mal a aquest post,es que el principi esta un poc enrevesat i també que narra el final del llibre, aleshores per a la gent que vulguem llegir-se'l a continuació de vosaltres, ja no serà tant emocionant, si lo de que trenca el quadre és el final, potser m'equivoque i no siga el final i encara hi ha més sorpreses. És una crítica constructiva. Però com a resum del llibre sembla que esta prou bé, encara que d’això no puc opinar perquè no me’l he llegit.
    Neus Bataller Moll

    ResponElimina