Vaig a parlar de les relacions personals de Sara, la protagonista. Aquesta viu a Gandia i té molt bones relacions amb la gent del seu entorn.
-La relació amb son pare: Sara i el seu pare es duen de meravella, però quan Sara compleix el setze anys, son pare li desvela un secret familiar, li conta que la família té un gen de més i que desperta quan compleixes setze anys, li conta que a partir d’ara tindrà viatges inesperats i molt estranys. Sara pensa que son pare esta inventant-s’ho tot i s’enfada amb ell. Però quan comença a notar que el que li diu és de veritat li demana perdó i la seua relació encara s’enforteix més, ja que ara els passa el mateix i s’ajuden mútuament.
-La relació amb sa mare: Sara es du de meravella amb sa mare, li ho conta tot, absolutament tot. Inclús li arriba a contar eixe secret tan especial que son pare li desvela quant ella compleix els setze anys. Al principi la mare de Sara no s’ho creu i pensa que la seua filla no esta bé, però al final Sara farta de que sa mare no la crega li ho demostra. A partir d’aquell dia la relació en sa mare encara és millor.
-La relació amb els seus amics: Sara té molts amics però hi ha dos xiques que són més especials, aquetes són Imma i Paula. Les tres són inseparables, van juntes a totes parts: de festa, a la platja, de compres... Encara que la seua relació, les converteix a les tres en una sola, eixe secret familiar Sara no els els pot contar. També és molt amiga de dos xiques bessones, però aquestes no viuen a la mateixa Gandia que ella. Aquestes dos xiques l’ajuden molt. També es porta molt bé amb tres xics que coneixen, ella i les seues amigues, Andreu, Marc i Àlex. Amb Àlex té una relació un poc més íntima.
-La relació amb Àlex: Sara coneix a Àlex la nit que ella compleix setze anys. Des del principi es nota que connecten i hi ha una relació un poc més enllà de ser amics. També passen molt de temps junts, però Àlex prompte comença a notar que Sara amaga alguna cosa. A la fi, decideix contar-li-ho i Àlex, primer no s’ho creu, però després Àlex pensa que no té ningun sentit que Sara s’inventi aquestes coses, aleshores decideix creure-la.
-La relació amb el capellà: El capellà, es converteix en una persona realment important a la vida de Sara. Ell és el que acaba de convèncer a la mare de Sara i a Àlex de que han de creure el que ella diu. Ell és la persona que es podria dir que més l’ajuda en el seu gen, perquè és la persona que li dona el lloc de pas.
-La relació amb la seua iaia: Sara coneix la seua iaia als setze anys, en un dels seus estranys viatges. La seua iaia també viu a Gandia, però tampoc a la mateixa Gandia que ella. La seua iaia també marca molt la vida de Sara, perquè ara ja té més o menys tots els problemes resolts.
- Presentació del llibre
- Lucia Arenas guanya la 31 edició del Premi Enric Valor
Vídeo:
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina2012/12/11
ResponEliminaSara és una bona noia, però el secret familiar la canvia? Continua sent la mateixa noia de sempre?
Jo crec que la Sara continuarà amb la simpatia de sempre, tot i que no podrà mantindre la mateixa confiança en totes les persones ja que el secret familiar no li ho permet.
Però les relacions entre ella, sa mare i son pare són estranyes, com no sabia aquest secret familiar la mare de Sara? Per què el pare no li ho havia contat a la mare?
Són preguntes que no sé ja que no m'he llegit el llibre, però que aquest cometari podria explicar un poc.
Jo vaig a llegir-me el llibre, ja que em sembla prou interessant, però no estaria de més posar-hi un poc més d'informació per complementar el post. Però en general el post està ben escrit. Li done el meu vistiplau.
Yéssica Calatayud Borràs.
Jo no he posat aquestes qüestions que tu dius, perquè hem pareixia correcte deixar-les en dubte, per a que la gent al llegir el meu post, li entren ganes de llegir el meu llibre. Però si, hauria estat bé posar-les. Gràcies per la teu crítica constructiva i gràcies per donar-me el teu vistiplau.
EliminaDoncs no havia pensat en això, hi tens raó! Està ben pensat, ja que,la veritat, a mi m'ha donat ganes de llegir-me'l i m'imagine que qui es llisca aquest post també en tindrà.
EliminaDe res per donar-te la meua crítica constructiva i el meu vistiplau.
EliminaAl acabar de llegir aquest post, m’he adonat de que deu ser un llibre molt interessant per a llegir. La veritat és que a mi sempre m’han agradat tots aquells llibres en que els personatges viuen una seria d’aventures al llarg de la novel•la, i es per això, que senc debilitat per aquests tipus de llibres. Ja que he llegit un resum i m’ha interessat. Pense que tots aquells viatges al passat, i tota aquella trama que es presenta al resum hi té que ser molt embriagant.
En quant al post, trobe que és molt interessant, però que m’agradaria llegir algun resum d’aquest llibre per a tindre més informació, ja que en el post es menciona les relacions que té Sara entre diferents personatges del llibre. De totes formes, l’estructura en que el post està fet, em sembla una manera molt bona de fer-ho, ja que el més normal és fer un resum del llibre, i en aquest cas, s’ha fet una vista més personal del llibre, basant-se en les relacions de la protagonista, Sara, i els diferents personatges, que com imagine, són dels més importants que hi apareixen al llibre.
Sandra Albert Mir.
Encara que ja hi vaig fer un comentari a aquest post, pense que ara que m’he llegit el llibre el puc comprendre millor i puc fer una millor valoració. És per això, que crec necessari tornar a comentar.
ResponEliminaPense que aquest post marca molt bé les relacions entre Sara i els personatges que apareixen al llibre. Està fet d’una manera molt clara, resumida, però molt completa. Jo afegiria una cosa en quant a la relació de Sara amb el capellà. No només l’ajuda donant-li el lloc de pas, sinó que l’ajuda quan té que eixir del lloc de pas, vigilant que no hi haja ningú a missa, li dona la clau de la Seu, i el més important, busca informació sobre la Gandia de l’època on viatja Sara. I per això, també estic d’acord amb tu de que és podria dir que és la persona que més l’ajuda. Però per el demés, pense que no fa falta afegir rés més, en la meua opinió està molt ben redactat.
I per concloure, he de dir, que aquest llibre m’ha encantat, no m’esperava que m’agradara tant, però he descobert que és un molt bon llibre, i que és un llibre per a tot tipus de gent, hi ha aventures, amor, misteri.. hi té de tot! Però sobretot he de destacar el final, no me l’esperava així, però he d’admetre que és un molt bon final.
Sandra Albert Mir.
M'agrada que el post de Neus t'haja incitat a llegir el llibre.
Eliminacom li diuen a son pare i a sa mare
ResponElimina