diumenge, 17 de març del 2013

El verí de la cobra, Josep Milló.



s l'únic que agrada a la cobra mascle perquè s'assembla molt al que emet la femella. La cobra mascle, al no torbar la seua parella, mira els ulls del domador i comença a balancejar-se, com si intentara hipnotitzar-lo.

Per acabar he de dir que per a mi, llegir-me aquest llibre ha sigut com fer un viatge a Egipte. He après molt sobre alguns costums, algunes curiositats, sobre el tràfic d'antiguetats egípcies que són il·legals. En resum, he après cultura d'Egipte antic i modern. 
Es per això, que crec estar fent bé, recomanant aquest llibre als aventurers apEl Verí de la Cobra. No sona gens mal, no?  Sona a aventura, a mites egipcis, misteris amagats, intriga. Bé,  no la cosa no se’n va molt més allà d’aquestes coses. El verí de la cobra és un llibre ple d’aventures fantàstiques que viuran Àngels i Raspa, el seu fill a un viatge a Egipte. Ple de misteris amagats, per l’aparició d’un estoig que amaga un cobra daurada. Ple d’intriga per no saber fins l’últim moment el que pot passar. Aventurers esteu preparats per viure una aventura per les magnifiques terres d'Egipte  Doncs, si es així, comencem. 

Àngels, Raspa i Rafel, una família com tantes altres, es disposen a fer un viatge per descobrir les terres d'Egipte  que Àngels tan desesperadament ànsia. Sí, Raspa, molts es preguntareu perquè Raspa, no es per a res un nom comú, d'on ha eixit? Rafel, el pare de Raspa, va decidir canviar al seu fill el nom de Rafa pel de Raspa en adonar-se de l’aspecte quasi anorèctic del xiquet, quan encara no alçava un pam de terra. “Però si sembla un raspa d'abadejo sec!”. Al principi, Àngels es va oposar al canvi de nom, però després ho va acceptar com una forma de distingir-lo del nom del pare. Bé, una vegada ja sabeu d'on procedeix aquest nom tan original, seguiré contant-vos de que va l’historia. Val, una vegada tot preparat, Raspa obligat a anar al viatge i justament quan estaven decidits a anar a aquell viatge, descobrir tot Egipte, resulta que Rafel té el passaport caducat i no pot anar amb ells de viatge. Després de moltes conversacions amb el cap de policia de l’aeroport,  decideixen que Rafel es quede en Madrid fins el dilluns que li renovaran el passaport per a que puga anar a Egipte i que Àngels i Raspa vagen a Egipte i es reuneisquen amb ell el dilluns.

Durant l’estada a la Vall dels Reis,  Àngels i Raspa entren a una botiga i després de sofrir l’angoixament de Naguib, el venedor, per que compraren un objecte embolicat amb una tela negra que resultava ser una capsa policromada profusament decorada amb escarabats, carrutxos i altres motius egipcis, que semblava un sarcòfag en miniatura amb la forma d’un plumier. Dins d’aquesta capsa hi havia una pedra negra i plana de la mida d’una mà, amb la silueta gravada d’una figura femenina que resultava ser Nefertari,  l’esposa de Ramsés II.

Aquesta figura, que li costa 200 euros, encara que el preu incial era 1000, i en la que amb tanta pressa li havia venut aquell venedor, els trauria massa problemes. 

Brígida, una excompanya de facultat d'Àngels, i Charles eren uns traficants d'antiguitats egípcies. Àngels a la Vall dels reis, s'havia trobat amb ells dos. Brígida i Charles havien comprat la joia i anaven a recollir-la aquell mateix dia, però Naguib baix la pressió de l'avís que la policia anava a registrar la seua tenda, li va vendre la joia a Àngels, amb l'intensió de després recuperar-la.  A partir d'aquest moment, Raspa i la seua mare es veuran en una serie d'aventures extraordinàries. 

Per als amants d'Egipte, o per aquells que desitgen descobrir totes aquelles terres, he de dir que en aquest llibre es possible fer un recorregut al llarg d'Egipte, ja que el descriu molts dels monuments essencials d'Egipte. Fan un recorregut per la Vell dels Reis, per la Vall de les Reines. També s'explica moltes de les costums egípcies modernes i antigues, com per exemple alguns dels plats típics com  el mashi que està fet a base de carn, arròs, tomaca, albergínes i fulles de parra. També es descriu una tradició molt típica dels egipcis, com es l'encantament de les serps.

Aquest encantament de les serps es molt curiós i molt interessant, per això crec convenient descriu-re com es fa aquest procés de la manera en que es descriu al llibre.
L'encantador de serps fa sonar la flauta, que s'anomena tumarit, i de seguida les 2 serps fan ressò. Una d'elles, la més gran, se li acosta i, quan es troba a un metre d'ell, comença a dreçar-se fins situar el cap davant de la cara del domador. A mesura que es dreça, desplega la seua membrana característica a cada costat del cap. El so del tumarit éassionats per la lectura, perquè llegint-lo asseguts amb tan sols el llibre en la mà, vius una aventura amb la teua imaginació que és inoblidable, i a més a més, el transportes a Egipte.


Temes relacionats:

Ací us deixe alguns temes relacionats amb el llibre, que crec que vos interessaria, ja que són molt interessants. Com per exemple, el tema de la corona dels faraons egipcis, que es una cosa que està prou relacionada al llibre, o el tema de les piràmides egípcies. 


Vídeo:
Ací deixe un vídeo d'un encanteri d'una cobra per a que tingau una mostra de com es realitza.



SPOT


Qui no ha utilitzat mai el lema d’un espot publicitari enmig d’una conversa?
En aquest llibre de Carles Alberola i Roberto García, analitza, amb el seu humor característic, i a partir de situacions quotidianes, fins a quin punt la publicitat  ha penetrat en les nostres vides, i com, la gent es comporta com si visquera dins d’un espot en cada situació de cada dia de la seua vida.
En cada un dels 16 histories narra situacions de la vida quotidiana que en una conversacio una frase normal que vuigam dir, busquem un sinonim d’aquesta frase pero de un spot publicitari o de un anunci de televisio que hem vist en la televisio o que estiga de moda dirla.
Resumir aquest llibre capitol per capitol no es costos pero sempre trata de lo mateix (una situacio de la vida quotidiana que diuen frases de anuncis de televisio) i es molt interesant llegir aquest llibre i tame molt facil de llegir.
Recomane aquest llibre per a persones que no son grans aficionats a la lectura i per tant este llibre es molt recomanable per a aquestes, aixi que compreuse’l i a llegir!
Video:

Ultratge


Ultratge narra les històries de la postguerra des    del punt de vista de la gent rural. Explica fets i històries de gent que la va viure. Allò de la postguerra era un temps difícil per a tots. El fet més irrellevant era el franquisme. Però no només narra històries dramàtiques, també hi han d'alegres. En aquells temps no hi havia molt de diners per menjar i la gent malvivia per sobreviure. També conta una història d'uns familiars meus. Històries del passat que molta gent va viure i va sofrir. A poc a poc el franquisme s'anava acabant i la gent tornava a la tranquil·litat. Cal destacar el fet de que les històries que es mostren són reals. També expressa un sentiment de sofriment i de por, ja què et tenien completament torturat i sense llibertat per expressar-te. En fi, tinc que dir que aquest llibre m’ha arribat fins el cor.

Júlia



Júlia és la primera novel·la de l'escriptora alcoiana  Isabel-Clara Simó
L'història està ambientada en la Revolució del PetroliAleshores, Alcoi era una ciutat proletària, tant o més industrialitzada del que ho és en l'actualitat.


Júlia és una jove de 20 anys que treballa a una fàbrica de tèxtil amb sa mare.
Sempre li fascinava la roba de les senyores, els barrets, els complements... Ella somniava poder ser d'una classe social més alta.
L'amo de la fàbrica en què treballa s'enamora d'ella i li proposa matrimoni.
Com una xica jove, guapa i fina  que està a la flor de la vida pot casar-se amb un home rondant els 50, lleig, gros, que acaba de perdre a la dona?


La mare de Júlia, cega pels diners, li aconsella  que accepte la proposta  de l'amo i Júlia, renunciant a ser mare, es casa amb ell.


Un dels aspectes que més m'ha marcat del llibre va ser que Júlia admitia que es sentia com un home.
També m'agrada que Albaida, Atzeneta, Alcoi i pobles del voltant es citen, ja que et pots involucrar i endinsar-te més a la novel·la.

Aquest llibre el recomane a les persones que vullguen saber més sobre la Revolució del Petroli i que els agrade la història.

Ací us deixe l'acte d'inaguració de la Ruta 'Júlia'







EL RETRAT DE DORIAN GRAY


Dorian Gray és un jove molt guapo i molt ben plantat, el qual no es dóna compte de la seua bellesa fins que un artista, anomenat Basil Hallward li fa un retrat, quan eixe retrat esta acabat es dóna compte de que té una bellesa molt gran, es desespera, creu que ell es farà vell i arrugat i que eixa bellesa li durarà ben poc, comença a demanar ser sempre jove, que siga el retrat qui es faja vell i no ell. Es dóna compte que la vida no dura gaire i té que aprofitar, però creu que si no és jove i guapo no gaudirà. 
Un dia coneix a una xica que es diu Sibyl Vane, esta un temps amb ella, i la deixa, quan la deixa veu que al seu retrat alguna cosa ha canviat. Veu que li han eixit unes faccions a la cara que no estaven abans. Es dóna compte que el retrat evoluciona mentre ell es queda igual. Com pot ser això?  Dorian amaga el seu retrat  per a què ningú no s’assabente mai del seu secret. 
Passen els anys i ell continua igual que sempre, no canvia sempre esta jove i guapo, en canvi el retrat cada vegada esta pitjor, esta vell i arrugat i pareix com un cadàver en deteriorització. Dorian comença a tindre mala fama allà per on va, ell entra en una mena de bogeria, i l’únic que fa és fer coses roïns. 
Un dia un amic seu decideix deixar-li un llibre per a que el llisca, eixe llibre és d’un home francès que ha viscut cada tros de la seua vida com si fos en un època diferent. Dorian recapacita, i pensa que té que ser millor persona i fer bones accions, en fa una i va a veure si el retrat ha millorat, però segueix igual, pensa i arriba a la conclusió que la principal causa dels seus problemes és eixe retrat. 

Informació complementària:
- Retrat de Dorian Gray

-       El escriptor d’aquest llibre, Oscar Wilde


Vídeo:

Els temps de Sara

Aquesta historia narrada per Lucia Arenas, conta la historia de una noia que viu a Gandia li diuen Sara , Sara està apunt de fer setze anys, els seus pares es separaren no fa molt de temps perquè sa mare(Rut)creia que son pare feia tanta viatges i tan llargs perquè l’estava  siguin infidel.
El dia que sara fa setze anys no es troba molt be però se’n va en les seues amigues de festa en el restaurant coneixen uns xics  un d’ells li agradava a Sara li diuen Àlex ,Àlex és socorrista i els sis passen la nit xerrant . A l’endemà Sara queda amb les seues amigues per a anar a la platja, allí li passa una cosa molt estranya , sent un pessigolleig en l’estomac i der repent està sola a la platja i nua , al cap d’uns segons torna a la normalitat.
Durant alguns dies son pare li va dir que volia parlar amb ella que es molt urgent , i li conta que la seva família te un Gen que fa que torna al passat a l’època en que de veritat deuria estar, ella no s’ho creu i s’enfada en son pare fins que fa un viatge al passat , ella li ho conta a son pare i decideixen anar a buscar informació per a saber en quina època esta el únic que sap es que esta la Seu de Gandia. Ell li dona un llibre de la seua avia en el li dona detalls sobre els seus viatges li diu que a la seu hi ha una llosa que sobri i es pot amagar dins per a que no la troben quan viatge .
Cada vegada fa més viatges i de mes duració, en un d’ell coneix el pare Emili al qui li ho conta i s’ho creu i l’ajuda, es veu moltes vegades amb Àlex i comencen a eixir junts el que li resultà molt difícil amagar-li-ho. El seus viatges son molt intens en un d’ells la rapten uns pirates en un altre coneix a rosa i violeta unes amigues que l’ajuden i la salven de l’agutzil ,ella els diu que busca la seua germana maria que en realitat es la seva avia , al final la troba.
Decideix contarliu a sa mare ella no s’ho creu fins que no la veu desaparèixer, li ho vol contar a Àlex  però ell la creu per botja i no li fa cas.
Vídeo:
 

Els temps de Sara

Aquesta historia narrada per Lucia Arenas, conta la historia de una noia que viu a Gandia li diuen Sara , Sara està apunt de fer setze anys, els seus pares es separaren no fa molt de temps perquè sa mare(Rut)creia que son pare feia tanta viatges i tan llargs perquè l’estava  siguin infidel.
El dia que sara fa setze anys no es troba molt be però se’n va en les seues amigues de festa en el restaurant coneixen uns xics  un d’ells li agradava a Sara li diuen Àlex ,Àlex és socorrista i els sis passen la nit xerrant . A l’endemà Sara queda amb les seues amigues per a anar a la platja, allí li passa una cosa molt estranya , sent un pessigolleig en l’estomac i der repent està sola a la platja i nua , al cap d’uns segons torna a la normalitat.
Durant alguns dies son pare li va dir que volia parlar amb ella que es molt urgent , i li conta que la seva família te un Gen que fa que torna al passat a l’època en que de veritat deuria estar, ella no s’ho creu i s’enfada en son pare fins que fa un viatge al passat , ella li ho conta a son pare i decideixen anar a buscar informació per a saber en quina època esta el únic que sap es que esta la Seu de Gandia. Ell li dona un llibre de la seua avia en el li dona detalls sobre els seus viatges li diu que a la seu hi ha una llosa que sobri i es pot amagar dins per a que no la troben quan viatge .
Cada vegada fa més viatges i de mes duració, en un d’ell coneix el pare Emili al qui li ho conta i s’ho creu i l’ajuda, es veu moltes vegades amb Àlex i comencen a eixir junts el que li resultà molt difícil amagar-li-ho. El seus viatges son molt intens en un d’ells la rapten uns pirates en un altre coneix a rosa i violeta unes amigues que l’ajuden i la salven de l’agutzil ,ella els diu que busca la seua germana maria que en realitat es la seva avia , al final la troba.
Decideix contarliu a sa mare ella no s’ho creu fins que no la veu desaparèixer, li ho vol contar a Àlex  però ell la creu per botja i no li fa cas.
Vídeo: